INCERTA GLÒRIA

Direcció: Agustí Villaronga Guió: Agustí Villaronga, Coral Cruz (novel·la: Joan Sales) País: Espanya Durada: 116 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Terele Pávez, Oriol Pla, Juan Diego, Marcel Borràs, Fernando Esteso, Luisa Gavasa, Bruna Cusí, Bruno Bergonzini, Rubén Jiménez Sanz, Núria Prims, Mario Alberto Díez Fotografia: Josep M. Civit Distribuïdora: Alfa Pictures Estrena a Espanya: 17/3/2017

No recomanada per a menors de 12 anys

Versió original en català

SINOPSI

Plena Guerra Civil Espanyola, al front d'Aragó, any 1937. Lluís, un jove oficial republicà, destinat a un lloc temporalment inactiu en un erm desert, coneix una enigmàtica vídua de la qual s'enamora.

(Filmaffinity.com)

CRÍTICA

La crueltat humana a ‘Incerta Glòria’

[...] La novel·la de Joan Sales, segons com entesa com a quatre, és una obra major que malgrat haver-se ignorat prou a la Catalunya i Espanya sota el jou franquista (probablement per tenir una perspectiva des del cantó republicà, és a dir, el bàndol perdedor, però també per d’altres radicalismes als quals tornem) adopta la forma epistolar en les dues primeres parts, la de les cartes en forma de dietari al germà, des del front d’Aragó, del tinent Lluís de Brocà (Lluís Sales, en el film, tot homenatjant l’autor i alhora evidenciant un dels alter egos de Joan Sales al film); i les cartes de Trini Milmany, muller d’en Lluís, a l’estret amic d’ambdós Juli Solaràs, també ara al front d’Aragó (l’altre alter ego de l’autor: J. S. són les sigles del nom de l’autor i també de Julien Sorel, el personatge d’El Roig i el Negre, de Stendhal, amb punts de concomitància amb Soleràs per desclassament i desubicació). La tercera i la quarta part, la qual finalment s’intitulà, a partir de la cinquena edició, El vent de la nit, i que molts consideren una novel·la separada ja que abasta fins als anys 60, més enllà de la postguerra, la guerra ja llunyana, prenen forma de memòries d’un personatge, en Cruells, company de brigada d’en Lluís i d’en Soleràs a l’Aragó, igualment enamorat de Trini, i que després de la contesa esdevé seminarista i finalment capellà. [...]

El resultat és un film potent que funciona amb admirable fluïdesa i timing. Naturalment, Villaronga, com ara a Pa Negre, ha procedit tot buidant la narració de tot allò farragós per a la condició cinemàtica que sempre ha de tenir el bon cinema. Per tant, totes les reflexions filosòfiques, existencialistes, i religioses, particularment d’en Lluís i d’en Soleràs, han estat eliminades en pro exclusiu del que, d’altra banda, també es propi del cinema de Villaronga, el treball sobre personatges sovint al límit, trencats, esqueixats, en lluita interna, torturats, capaços del pitjor i del millor, de les manipulacions i dels exercicis de poder, a voltes abjectes, tot dibuixant un prosceni visceral, diabòlic, llargament contingut i a punt d’esclat [...].

Villaronga i Passola, tot ensumant la revifalla de la novel·la, han encertat amb una adaptació que ha sabut ser cinematogràfica mercès, també, a una posada en escena que treu profit de les localitzacions, sovint les mateixes de la novel·la i del front [...].

Val a dir que la destil·lació que fa Villaronga de la novel·la transcendeix el simple marc referencial de la Guerra Civil espanyola, per convertir Incerta Glòria en un drama de rerefons bèl·lic però amb l’accent posat en el drama d’uns personatges que, deslocalitzats, enmig de la voràgine, es veuen arrossegats pel cúmul de circumstàncies externes, per la necessitat de sobreviure, i per les passions que fan desaparèixer valors com l’ètica, la moral i l’honorabilitat. Els actors fan un treball excel·lent, tot destacant per damunt de tot Núria Prim, que encarna tota una femme fatale, la Carlana, probablement un dels personatges més potents de l’univers de Joan Sales, juntament amb Juli Soleràs [...].

El motor d’arrancada està en l’ús que fa la Carlana d’en Lluís, advocat de formació com ara Joan Sales, per tal que li faci papers falsos que l’acreditin com la senyora del casalot hisendat quan mai no ha estat casada amb el difunt senyor i pare dels seus fills. La Carlana no està per bròquils i usarà la seducció que sap que exerceix per tal de protegir-se davant el poble que la malveu, i igualment no dubtarà d’apropar-se als feixistes del poble quan s’ensuma el final de la contesa. [...]

Veredicte

El millor: La força amb què arriba el grau de mesquinesa i crueltat a les quals pot arribar l’home en situacions límit, on ni la més nímia cosa es fa a canvi de res. I alhora, com aquestes situacions límit s’empassen els ideals, les creences i els principis de tothom, si és que els han tingut.

El pitjor: La gran llargada de la novel·la obliga en alguns moments a retallades un xic excessives.

Nota: 9

Ignasi Juliachs – Elcinefil.cat

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: