PÀTRIA. LA LLEGENDA D'OTGER CATALÓ I ELS 9 BARONS DE LA FAMA
Direcció: Joan Frank Charansonnet Guió: Pau Gener, Joan Frank Charansonnet País: Espanya Durada: 103 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Boris Ruiz, Miquel Sitjar, Miquel Gelabert, Joan Massotkleiner, Àngels Bassas, Ali El Aziz, Joan Frank Charansonnet, Dani Bernabé, Albert Riballó, Xavi Prat, Pol Cardona, Susanna Plana, Alba Lòpez, Alex Van Whije, Jordi Reverté, Carles Serra, Robert Rodriguez Música: Ricard Boya Fotografia: Joan Babiloni Distribuïdora: Dejavu Films Estrena a Espanya: 9/6/2017

Pendent de qualificació

Versió original en català
SINOPSI

Segle XV. Una matinada, un carruatge s'atura al monestir de Sant Llorenç. Un il·lustre i noble ancià anomenat Climent de Vallcebre arriba a la comunitat benedictina per passar els seus últims dies de vida en companyia del seu vell amic, l'abat Ponç. Allà les aventures d'Otger Cataló seran transmeses oralment per part de Climent a un monjo anomenat Pere Tomic. Aquests fets, apareguts a l'obra Històries e conquestes dels Reys de Aragó e Comtes de Barcelona, són el primer referent escrit sobre la llegenda d'Otger Cataló, un cavaller got que al segle VIII va arribar a terres catalanes a guarir-se en una cova de les ferides d'una batalla amb els sarraïns. Paral·lelament descobrim les històries dels nou cavallers que es van reunir i conjurar amb ell per lluitar per la terra que els havia vist néixer.

(Fic-cat.cat)

ENTREVISTA AL DIRECTOR

“Una pel·lícula i un país només poden tirar endavant i triomfar amb valentia”

Joan Frank Charansonnet parla de la seva nova pel·lícula Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama, com si encara portes la cota de malla posada i continués lluitant amb l’espasa contra l’enemic. [...]

Com se li va passar pel cap fer una pel·lícula èpica, independent i en català amb la que està caient?
Sóc de l’Empordà i ja diuen que estem una mica sonats i tocats per la tramuntana… Però la veritat és que Pàtria sorgeix d’un somni d’infància. La meva àvia, refugiada i exiliada de la Guerra Civil, em va explicar una nit la llegenda d’Otger Cataló quan tenia 9 anys. És una llegenda molt poc coneguda pel públic català. Un historiador em deia que només la coneixen un 10% de catalans. Més tard, quan en Miquel Sitjar i jo teníem 16 i 18 anys, ens vam fer una promesa. En aquell moment s’estrenava Braveheart i vam dir que un dia faríem un Braveheart a la catalana.
[...]
I aquest títol? Pàtria no és un paraula molt contundent? 

És que el nom Otger, que té arrels germàniques, vol dir el pare de la pàtria. Per això la pel·lícula té aquest nom i també perquè la llegenda el que ens comunica és la teòrica formació del nom de Catalunya. I a més, també creiem que sent un nom tant contundent, com tu dius, s’ha de perdre la por ja al segle XXI de dir segons què. De fet, si mires la paraula pàtria al diccionari diu que és la terra on hom ha nascut. Això ens evoca on hem nascut, on ens hem criat. I a la pel·lícula qui guareix Otger Cataló és una dona d’aigua que simbolitza la mateixa terra. A canvi li demana un fill, un fill que és aquesta Pàtria del títol. Un indret amb molt de futur.

Per què van necessitar una campanya de micromecenatge amb la pel·lícula ja acabada?

Perquè ha estat més èpic aixecar la pel·lícula que l’argument (riu). Jo venia de fer Doctrina, un film que veurem a finals d’any i volia dirigir un film sobre gihadisme però em va agafar por sobretot per l’equip després dels atemptats de Niça. Llavors vam convèncer a tothom de fer Pàtria amb el mateix pressupost que teníem per a aquella pel·lícula. Ha estat molt complicat perquè s’ha fet sense diners públics i sense haver venut a TV3 amb anterioritat els drets d’emissió. De totes maneres, després del Premi a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa al Festival de Niça, després d’estar presents al Marche du Film de Cannes i d’inaugurar la 1a Mostra de Cinema Català a Madrid i ser el film d’obertura de la 10a edició del FIC-CAT esperem que se la mirin ara amb bons ulls. [...] Després de fer el film amb uns 200.000 euros vam veure que no arribàvem a fer la postproducció de la manera que mereixia el film. Per això, vam demanar la millor de les subvencions que és la de la ciutadania. I van respondre molt bé ja que som el tercer film català que més diners ha aixecat a Verkami. I l’èpica no acaba aquí…

Mare meva! Què més?

Ara toca autodistribució. De fet, aquesta és una pel·lícula antisistema en el sentit que s’ha fet al marge de com es fan les pel·lícules de manera “normal” en aquest país. Només pel fet d’estrenar-la a unes 45 sales incloent-hi Perpinyà, Mallorca i València hem complert un petit somni però amb una feinada brutal. [...]

JR Armadàs – Elcinefil.cat


 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: