El nen de la pinta rara
Ajudat per unes actuacions formidables, el director Stephen Chbosky guia el relat amb la mà ferma de qui no té por del drama però tampoc de la comèdia
"Quan jo era a la panxa de la meva mare, ningú no tenia ni idea que jo naixeria amb aquesta pinta", explica, en primera persona, el nen de 10 anys protagonista de Wonder, en les primeres línies de la novel·la en la qual es basa: Wonder, la lección de August, de R. J. Palacio. La frase, i l'expressió "aquesta pinta", podrien servir de paradigmes pel to -desmitificador, alleugeridor, gairebé sarcàstic d'una d'aquestes pel·lícules funambulistes, dificilíssimes de resoldre, sobre temes i ambients espinosos. Perquè "aquesta pinta" és la d'un nen nascut amb síndrome de Treacher-Collins, una malformació craniofacial congènita, que ha estat operat en 27 ocasions, i que després de ser educat a casa per la seva mare durant anys i de sortir al carrer contínuament abillat amb un casc d'astronauta, aborda la seva primera experiència en un col·legi amb nens de la seva edat.
En la línia del que va suposar l'excel·lent Máscara (Peter Bogdanovich, 1985), aquella sobre un noi semblant en edat adolescent, Wonders'aproxima al drama des de la grandesa de l'amor d'una família i des de les inevitables travetes d'una societat que no sembla preparada per mirar de cara determinats aspectes de la vida -des del físic fins al moral-. Ajudat per unes actuacions formidables, amb Julia Roberts i un magnífic grup d'intèrprets infantils comandat per Jacob Tremblay, la criatura de La habitación, Stephen Chbosky, director de l'esdeveniment, guia el relat amb la mà ferma de qui no té por del drama però tampoc de la comèdia, i, sobretot, de qui sap que caure en el sentimentalisme i la llagrimeta seria un cop baix a l'essència de la seva història.
Encara que resulti materialment impossible no deixar anar unes llàgrimes, el director de la també estupenda Las ventajas de ser un marginado (2012), basada en una novel·la pròpia, mai força la rosca de la melositat. Els seus tocs de fantasia, amb una criatura que es refugia en una realitat paral·lela, la d’Star Wars, per fer front a la batalla diària que l’espera, i el seu sentit de l'humor acompanyen sempre l'evident melodrama que domina el conjunt, elegant i respectuós .
Pel·lícula ideal per a tota la família, Wonder s'amplifica a més amb aspectes col·laterals però essencials: el poderós tractament del personatge de la germana gran, la presència d'una parella interracial -no n’hi ha tantes al cinema-, i el fet que aquesta vegada sigui el pare el personatge ‘florero’ de la història. Així, un diàleg majúscul entre la criatura i un amic podria resumir una pel·lícula admirable:
- I no pots fer-te una operació de cirurgia estètica?
- Escolta, que aquesta pinta la tinc gràcies a la cirurgia estètica.
Javier Ocaña – Elpais.com
|