EL INSULTO

Títol original: L'insulte Direcció: Ziad Doueiri Guió: Ziad Doueiri, Joelle Touma País: Líban Durada: 110 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Kamel El Basha, Christine Choueiri, Adel Karam, Camille Salameh, Rita Hayek, Talal Jurdi, Diamand Bou Abboud, Rifaat Torbey, Carlos Chahine, Julia Kassar Música: Éric Neveux Fotografia: Tommaso Fiorilli Distribuïdora: Sherlock Films Estrena a Espanya: 16/3/2018

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà

Oscar 2017: nominada a millor pel•lícula de parla no anglesa
Festival de Venècia 2017: millor actor (Kamel El Basha)
Seminci de Valladolid 2017: premi del públic

SINOPSI

Toni, cristià libanès, rega les plantes del seu balcó. Una mica d'aigua cau accidentalment al cap de Yasser, palestí i capatàs d'una obra. Llavors esclata una baralla. Yasser, furiós, insulta Toni. Ell, ferit en el seu orgull, decideix portar l'assumpte davant la justícia. Comença així un llarg procés en el qual el conflicte prendrà una dimensió nacional, enfrontant palestins i cristians libanesos.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

Doueiri es capbussa en el present –l’insult– per aprofundir en els greuges
i les suspicàcies del passat

El millor d’El insulto és que retrata amb eloqüència no només la deshumanització galopant que viu el món sinó sobretot la seva absurditat, el seu egoisme fastigós, el profund menyspreu pels valors humans més elementals que hi ha en la geopolítica mundial des de ni se sap quan. I ho fa a través d'una anècdota, l'insult del títol –no pot ser més concret i adequat– que desencadena una espiral de retrets, suspicàcies i viatges al dolorós passat dels protagonistes.

La difícil convivència entre els cristians i els musulmans al Líban és el context d'aquesta història del present però ancorada en el passat, en la lluita de creences, religions i ideologies que habita enquistada al cor d'un món que no sap conviure en pau. Ziad Doueiri orquestra un relat hàbil, potser una mica prefabricat perquè resulti efectiu i efectista però sens dubte valuós, molt valuós. En quin moment flirteja amb l'efectisme? Amb el desenvolupament del judici i amb el muntatge una mica ampul·lós. És clar que durant el judici apareix el moment clau de la pel·lícula: l'arrelament amb el passat, que injecta el sentit global de l'obra. Les bones pel·lícules aconsegueixen que hi conflueixin molts sentits, moltes lectures, evidents o intangibles. El insulto és una d'aquestes pel·lícules, que, a més, té l'habilitat d'explicar la complexitat de la seva història a través d'una narrativa fluïda i comercialment atractiva.

Per a alguns això serà un defecte, una mostra de frivolitat, una concessió o alguna cosa així. Pot ser cert, és clar, però també ho és que explicar el nostre món imperfecte i fer-lo potser una mica més comprensible és sens dubte molt necessari. El cinema ha d'encarregar-se més del present. El insulto ho fa.


Toni Vall – Cinemania.elmundo.es

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: