READY PLAYER ONE

Direcció: Steven Spielberg Guió: Ernest Cline, Zak Penn (novel·la: Ernest Cline) País: EUA Durada: 140 min Any: 2018 Gènere: Ciència-ficció, aventures, acció Interpretació: Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, Mark Rylance, Simon Pegg, T.J. Miller, Hannah John-Kamen, Win Morisaki, Philip Zhao, Julia Nickson, Kae Alexander, Lena Waithe, Ralph Ineson, David Barrera, Michael Wildman, Lynne Wilmot, Carter Hastings, Daniel Eghan Música: Alan Silvestri Fotografia: Janusz Kaminski Distribuïdora: Warner Bros Estrena a Espanya: 29/3/2018

No recomanada per a menors de 7 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

Any 2045. Wade Watts és un adolescent a qui li agrada evadir-se del cada vegada més ombrívol món real a través d'una popular utopia virtual a escala global anomenada Oasis. Un dia, el seu excèntric i multimilionari creador mor, però abans ofereix la seva fortuna i el destí de la seva empresa al guanyador d'una elaborada recerca del tresor a través dels racons més inhòspits de la seva creació. Serà el punt de partida perquè Wade s'enfronti a jugadors, poderosos enemics corporatius i altres competidors despietats, disposats a fer el que sigui, tant dins d’Oasis com del món real, per aconseguir el premi.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

Cultura (pop) i simulacre


El 1999, les germanes Lana i Lily Wachowski (llavors Larry i Andrew) van traslladar les inquietuds del pensament postmodern cap a la sala fosca i amb això no només van posar en escena les idees baudrillardianes del simulacre i la hiperrealitat, sinó que també es van fer d'or. Estàvem a punt de canviar de mil·lenni i la idea que el sistema capitalista havia estat capaç de posar en funcionament un entramat virtual inaprehensible amb l'objectiu de mantenir esclavitzada la força laboral humana va ser prou atractiva com perquè la broma de Matrix es convertís en trilogia i en referent de la ciència-ficció contemporània. D'aquesta obra, més aviat dels conceptes que van mostrejar les Wachowski, filles del seu temps, parteix Ready Player One, novel·la Young adult geek d'Ernest Cline que Steven Spielberg ha portat a la gran pantalla amb prou encert com per no sortir gaire apallissat de l'experiment. 

Que Spielberg se sent a gust en el relat retrofuturista distòpic de Cline sembla una obvietat, perquè Ready Player One és gairebé una invenció ad hoc, i les referències a les seves pel·lícules es van trenant de manera desacomplexada amb altres tantes del món gamer i de la cultura pop. Tot està construït, fins i tot l'univers virtual Oasis, sostenint-se en la mercaderia visual de la cultura de masses i la subcultura fan, transformada aquí i ara en el nou ordre mundial, en l'únic paradís possible. Hi ha imatges a Ready Player One realment enginyoses, així com set pieces aclaparadores (que millor no revelar per no fer malbé el visionament); tot i que el conglomerat de cites no sempre acaba funcionant, i la barreja, per tant, es transforma en barrija-barreja: en un bigarrat fresc de totes aquestes coses que han entusiasmat en els últims 40 anys, amuntegades sense gaire rigor ni pensament. Poc dubte hi ha que Spielberg ha polit molt la literatura de Cline (és notori en l'últim tram del llargmetratge), però tot i així el toc màgic del rei Mides se’n ressent (una mica), sobretot quan ens adonem que sota les llambordes, aquesta pàtina espectacular de píxels brillants, no hi ha amagada la platja. Ni res que s'hi assembli. 

A favor: La seva autoconsciència com a crowdpleaser de l'era nerd dels vuitanta.
En contra: Ídem.

Paula Arantzazu Ruiz – Sensacine.com

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: