LA MUJER QUE SABIA LEER

Títol original: Le semeur Direcció: Marine Francen Guió: Marine Francen, Jacqueline Surchat, Jacques Fieschi País: França Durada: 98 min Any: 2017 Gènere: Drama, segle XIX Interpretació: Geraldine Pailhas, Pauline Burlet, Iliana Zabeth, Alban Lenoir…Música: Frédéric Vercheval Fotografia: Alain Duplantier Distribuïdora: BTeam Pictures Estrena a Espanya: 11/5/2018

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

Violeta (Pauline Burlet) està en edat de casar-se quan el 1852, a les muntanyes franceses, el seu poble és brutalment privat de tots els seus homes després de la repressió ordenada per Napoleó III. Les dones passen mesos en aïllament total. Desesperades per tornar a veure els seus homes de nou, fan un jurament: si apareix un home, hauran de compartir-lo.

(sensacine.com)

CRITICA

‘La mujer que sabía leer’ i l’home desitjat

29/09/2017- SANT SEBASTIÀ 2017: El primer llargmetratge de la francesa Marine Francen, a la secció Nous Directors, introdueix l'espectador en un poble habitat només per

Marina Francen, cineasta gala que debuta en la direcció de llargmetratges amb La mujer que sabía leer, film que competeix a la secció Nous Directors de la 65ª edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, on s'ha estrenat mundialment, confessa que no ha estudiat cinema, sinó que ha après l'ofici treballant. De mestres no n’hi han faltat, i d'alta volada: la francesa ha estat ajudant de direcció, entre d'altres, amb Michael Haneke a Amor i amb Oliver Assayas a Después de mayo, a més d'exercir la producció amb la companyia d’Ismail Merchant i James Ivory. Francen també ha dirigit prèviament quatre curtmetratges.

Inspirant-se lliurement en el relat L'homme semence, de Violeta Ailhaud , Francen i els seus coguionistes Jacqueline Surchat i Jacques Fieschi (Yves Saint Laurent ), han canviat el lloc de la història original (la Provença) per contraforts boirosos dels Alps, on se situa un petit poble que, el 1852, pateix la visita de les tropes de Lluís Napoleó Bonaparte i, en represàlia política, s’emporta tots els homes del lloc. Tot d'una, els llits es buiden de mascles i les dones es veuen empeses a construir un micromón, gairebé un malson distòpic, on la masculinitat ha estat bandejada violentament.

Al centre d'aquest gineceu forçós hi ha Violeta, una jove que just estava a punt de contraure matrimoni abans de la irrupció dels militars repressors. Francen capta amb la seva lent de tonalitat groga la intimitat d'aquestes dones, les seves tasques domèstiques, les seves reunions i els seus diàlegs. Amb el seu format televisiu, deixa fora la música i la grandiositat del paisatge en un segon pla per centrar-se en les emocions atònites dels seus personatges, atrapats en un estat gairebé oníric d'espera. En una de les seves assemblees improvisades, elles juren que, si apareix un home algun dia per allà, hauran de compartir-lo per poder ser mares, ja que el temps no perdona.

Com deu haver endevinat el lector, aviat passa per allà un estrany, i el conflicte esclata. Què passa llavors amb la solidaritat? Què hi ha de les promeses? I dels sentiments, tant de l'home desitjat com de l'elegida com a objecte del seu amor sincer? Francen aborda llavors qüestions com la sexualitat femenina (que distava molt de ser tan oberta com l'actual) des d'una estètica que recorda algunes obres pictòriques sobre la verema, un moment agrícola carregat de simbologia en aquesta pel·lícula.

Pel seu argument, La mujer que sabía leer es compararà amb La seducción, pel·lícula per la qual Sofia Coppola va obtenir el premi a la millor direcció a l'últim festival de Canes, però en aquest cas l'absència de violència, la poètica de la seva posada en escena i el seu plantejament sensorial la distancien tant d'aquest film com de la seva precedent versió, El seductor, signada per Don Siegel el 1971.

Alfonso Rivera – cineuropa.org



    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com