HA NACIDO UNA ESTRELLA

Títol original: A Star Is Born Direcció: Bradley Cooper Guió: Will Fetters, Bradley Cooper, Eric Roth, Dorothy Parker, Alan Campbell, Robert Carson (història: William A. Wellman) País: EUA Durada: 135 min Any: 2018 Gènere: Drama Interpretació: Bradley Cooper, Lady Gaga, Sam Elliott, Andrew Dice Clay, Bonnie Somerville, Dave Chappelle, Michael Harney, William Belli, Rafi Gavron, Rebecca Field, Anthony Ramos, D.J. Pierce, Steven Ciceron, Andrew Michaels, Jacob Taylor, Geronimo Vela, Frank Anello, Germano Blanco Cançons: Lady Gaga, Bradley Cooper Fotografia: Matthew Libatique Distribuïdora: Warner Bros Estrena a Espanya: 05/10/2018

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

Jackson Maine és un músic veterà amb una carrera que es troba a les últimes. Maine descobreix una talentosa cantant anomenada Ally una jove aspirant a estrella que somia triomfar en l'apassionant món de l'espectacle. Serà llavors quan Jackson decideixi ajudar la jove a impulsar la seva carrera i llançar-la a la fama, convertint-se en el seu mentor. Entre tots dos naixerà una apassionada relació amorosa que es veurà enterbolida pel caràcter autodestructiu de Maine.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

Lady Gaga dona la cara a “Ha nacido una estrella”

La diva al descobert

A la primera escena intimista d'aquesta nova versió de Ha nacido una estrella, Jackson Maine, l'estrella del rock a qui dona vida Bradley Cooper, li demana a la jove Ally (Lady Gaga!) que es tregui les pestanyes postisses amb què acaba d'actuar en un club de Drag Queens. Aquest petit gest ofereix diverses lectures. D'una banda, perfila l'enamorament que viurà la parella de cantants; però, no hi ha dubte que el moment funciona com un símbol del desig de Gaga de desemmascarar-se a la pantalla (gran).

I, de fet, resulta fins a cert punt xocant veure Gaga sense maquillatge, alliberada de l'artificiositat del personatge públic i mediàtic que ha marcat la seva trajectòria musical. Així travessa la pop star gairebé tota la pel·lícula, intentant demostrar que, darrere de l'aparatositat de les seves disfresses, hi ha una artista amb un talent genuí. Un afany que dona forma a la dialèctica fonamental d'aquesta nova Ha nacido una estrella, on la valentia a l'hora de donar la cara es contraposa a la necessitat d'amagar-se darrere dels escuts actorals o, dins de la ficció, darrere de les addiccions.

En un primer moment, sembla que Cooper, que s'estrena aquí com a director, vagi a fer el recorregut invers al de Gaga, atès que el seu personatge s'expressa amb un accent meridional que, tot i sonar relativament verídic, resulta evident que està forçat, afectat. No obstant això, si hi ha una qualitat que caracteritza Cooper és la transparència de la seva personalitat actoral. Així, la seva encarnació d'una estrella de la música turmentada per l'alcoholisme emergeix tocada per un halo de bonhomia i dignitat. Una combinació de factors que converteix aquesta nova Ha nacido una estrella en un film singular: lluny de la sensació de condemna irremeiable que transmetia James Mason a la magistral versió de 1954 (amb Judy Garland), i també al marge del festí d’egolatria i infantilisme de Kris Kristofferson a l'oblidable versió de 1976 (amb Barbra Streisand), Cooper aconsegueix donar forma al drama d'un home bo condemnat pels traumes d'infància, la soledat i la feresa de la seva addicció.

Com a director, Cooper sembla tenir clar quin és el cor de la història –la batalla de proporcions més humanes que mítiques del seu personatge– i aconsegueix limitar fins a nivells suportables la melositat de la història d'amor. Per la seva banda, Gaga brilla més sobre l'escenari que en les escenes privades, tot i que la naturalitat amb què esmorza bacó o es passeja per un supermercat obert les 24 hores, transmet unes saludables dosis de verisme. Malgrat el pes ineludible de les anteriors versions de Ha nacido una estrella, Cooper aconsegueix conferir al film una personalitat pròpia, que el converteix en un drama solvent, una mica llastat per una durada excessiva –l’aparició del personatge de Dave Chappelle estén en excés el tram central del film-, però il·luminat per l'honestedat del seu director / protagonista.

Manu Yañez – Fotogramas.es

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com