LA NOCHE DE HALLOWEEN

Títol original: Halloween Direcció: David Gordon Green Guió: David Gordon Green, Danny McBride (personatges: John Carpenter) País: EUA Durada: 109 min Any: 2018 Gènere: Terror Interpretació: Nick Castle, Jamie Lee Curtis, Judy Greer, Miles Robbins, Virginia Gardner, Will Patton, Toby Huss, Haluk Bilginer, Jefferson Hall, Andi Matichak, Christopher Allen Nelson Música: John Carpenter, Cody Carpenter, Daniel A. Davies Fotografia: Michael Simmonds Distribuïdora: Universal Pictures Estrena a Espanya: 26/10/2018

No recomanada per a menors de 16 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

Jamie Lee Curtis torna al seu icònic personatge Laurie Strode, que arriba a la confrontació final amb Michael Myers, la figura emmascarada que l'ha perseguit des que va escapar de la matança que ell va fer la nit de Halloween fa quatre dècades.

(FilmAffinity.com)

CRÍTICA

“La noche de Halloween”:
David Gordon Green i Jamie Lee Curtis passen l’examen

Humor, homenatges i molts assassinats conviuen en la seqüela del clàssic de John Carpenter

El públic de Midnight Madness, la secció de mitjanit que el Festival de Toronto dedica al cinema de gènere, estava histèric esperant el retorn de Michael Myers quan, a prop d’un quart d'una de la nit, els llums de l’Elgin Theatre es van apagar i l'emblemàtica música de John Carpenter va començar a sonar mentre un home caracteritzat com el letal assassí apareixia a l'escenari. Minuts abans havia estat al mateix lloc Jamie Lee Curtis, filla de Janet Leigh (la víctima del canònic assassinat a la dutxa de Psicosi) i reina de l’slasher que va protagonitzar ja fa quaranta anys la primera entrega de Halloween.

La noche de Halloween proposa una desvergonyida però intel·ligent volta de rosca a la franquícia: el director David Gordon Green i el productor Jason Blum van decidir que el nou capítol ignoraria totes les continuacions de la franquícia, incloent-hi la segona part que revelava que Michael Myers i Laurie Strode en realitat eren germans. Les seqüeles psicològiques de Strode després dels assassinats són la raó de ser d'aquesta revisió: la "final girl" per excel·lència del cinema de terror és ara una àvia que supera els seixanta i que ha convertit casa seva en un búnquer antiassassins en sèrie per si Myers es decideix a tornar algun dia (i és una pel·lícula de terror, així que els espectadors ja es poden imaginar el que passarà), encara que això li hagi costat la seva relació amb la seva escèptica filla. Aquesta revisitació del personatge és un dels grans encerts de la proposta de Green, especialment quan la família Strode (liderada per tres generacions de dones) es converteix en l'única esperança per acabar amb el malvat. Aquest retorn a la llar de Strode, escenari dels crims de la cinta original, és un efectiu homenatge que conquistarà els fans de la saga i que ens recorda que Hollywood mai va saber aprofitar el carisma de Jamie Lee Curtis, inoblidable en pel·lícules com Mentiras arriesgadas i Un pez llamado Wanda.

L'elecció de Green per al projecte és, si més no, interessant. El cineasta és un d'aquests artesans que ha fet de tot a Hollywood (el drama mumcore a All The Real Girls, la paròdia d'aventures a Caballeros, princesas y otras bestias, el drama basat en fets reals de Stronger o la sàtira política a Expertos en crisis), però aquesta és la seva primera experiència en el cinema de terror. La nova La noche de Halloween és una revisió satisfactòria al mític personatge creat per Carpenter, però Green sembla ser conscient que el públic ja ha vist massa pel·lícules protagonitzades per Michael Myers com per seguir espantant-se amb els seus assassinats (encara que certament ho intenta: el nombre de cadàvers pràcticament triplica la reguera de víctimes que va deixar la cinta original) i sovint deixa el terror en un segon pla.

La introducció de Myers en un psiquiàtric (sense màscara i indiferent a les provocacions dels seus visitants) és, al costat d'un inspirat passatge en què aquell tira a la seva següent víctima les dents ensangonades i arrencades de la seva parella, la imatge més inquietant de la pel·lícula. Les metareferències i l'humor s'apoderen de la funció en nombrosos moments, tot i que el Green director (també és un dels autors del guió) sap lluir-se també darrere de les càmeres quan es permet jugar amb l'atmosfera en el pròleg, en què dos podcasters s'atreveixen a conèixer l'assassí en un terrat ple d'assassins que comencen a cridar de manera descontrolada, o en l'últim acte quan, per fi, es produeix el retrobament entre víctima i botxí.

Caldrà esperar veure quin és el resultat a la taquilla (les primeres estimacions per al cap de setmana d'estrena als Estats Units són molt elevades), però La noche de Halloween funciona millor com a gest de complicitat aïllat a la història de Strode que com a reinici de la franquícia. Jason Blum hauria de deixar descansar el cadàver de Michael Myers, però seran els espectadors els que decidiran el retorn de l'assassí. Això és Hollywood.

Daniel Martínez Mantilla – Fotogramas.es

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com