Leo és un jove de 22 anys que viu venent el seu cos al carrer. A diferència de la majoria dels seus companys de professió, el públic al qual es dedica Leo són homes exclusivament, homes que vénen i van. El tracte particular del jove consisteix a fer que els seus clients no només se sentin satisfets sexualment sinó que, a més, se sentin protegits i estimats. El que ells no sospiten és que és el mateix Leo el que necessita aquesta protecció, ja que ell és un ésser que ha nascut únicament per a ser estimat.

(Sensacine.com)

2018.05.10 - CANES 2018: Camille Vidal-Naquet es submergeix en el dia a dia de la prostitució masculina per crear una pel·lícula demolidora on la cruesa, la llibertat i la recerca de l'amor es fonen

 
"Té problemes bastant seriosos per l'edat que té". Vistes des de fora i constatades clínicament, les conseqüències de la forma de vida marginal de Léo, de 22 anys, el personatge principal de la contundent Sauvage, el primer llargmetratge de Camille Vidal-Naquet, presentat en competició a la Setmana de la Crítica del 71è Festival de Canes, són particularment inquietants. Sense un veritable domicili fix, més que habituat a diferents drogues ("consumeixo sobretot crack; de vegades, cocaïna; quan n'hi ha, vidre; l’heroïna, és rar i evidentment haixix"), amb una salut en ruïnes i sense cap desig de sortir del món de la prostitució masculina, món en què sobreviu, el jove desafia la lògica i el sentit comú, la moralitat i l'adaptació social. Seguint l'estela d'aquest intens protagonista, ple d'alegria i dolç en un món ombrívol i cruel en el qual es mou, el director dona a llum una pel·lícula al mateix temps fascinant i pertorbadora que provocarà sens dubte reaccions molt definides alimentades per diverses escenes bastant dures.

Alhora calvari d'un jove marginal (no sabrem mai com va arribar a aquesta situació i el nom del qual no el pronunciaran ni una vegada) i recerca absolutista de la llibertat (en l'estil de "viure ràpid, morir jove i deixar un cadàver bonic"), Sauvage va directament al fons de l'assumpte amb una aparent consulta mèdica que en realitat és una escena d'un client de prostitució on el sexe s'aborda de manera molt directa, cosa que passarà al llarg de tota la pel·lícula. Perquè al principi es tracta del cos, dels cossos que s'exposen i esperen a la vora d'un petit carrer poblat que altres cossos vinguin a sol·licitar-los amb motivacions diferents (del gust per la crueltat, passant per l'envelliment fins a la solitud). Com una veritable exploració, gairebé documental, del dia a dia d'aquesta prostitució masculina, la pel·lícula dissemina, mitjançant cinc trobades tarifades, els engranatges i els usos i costums de la petita comunitat dels prostituts, sense fer cap regal a les ànimes sensibles (amb una escena concreta). No obstant això, el retrat de Léo (interpretat per l'excepcional Félix Maritaud) suavitza una mica aquest cru quadre perquè, al contrari dels seus col·legues que li retreuen una falta de professionalitat, el jove busca en aquest desert un oasi de tendresa i amor, especialment en Ahd (Eric Bernard) que el protegeix una mica, però que es diu heterosexual i amb el qual Léo només té un desig: canviar-lo de vorera. Fràgil, sensible, perdut, però somrient i obert, sobreviurà Léo a la violència i a la solitud?