Marina Seresesky es passa a la comèdia: "Amb humor es diuen millor les coses"
Tudela, 8 juny (EFE). La directora de cinema Marina Sereresky està convençuda que la societat espanyola continua tenint normalitzats en les seves vides comportaments racistes, masclistes o xenòfobs que són més fàcils d'afrontar si s'aborden des de la comèdia: "Crec que l'humor ajuda molt que entrin les coses d'una altra manera".
"Estic convençuda que hi ha coses que estan passant en relació amb això i cal posar-les sobre la taula. Amb humor es diuen millor les coses. Si després de veure la pel·lícula algú reflexiona, jo ja em dono per satisfeta", comenta amb Efe la realitzadora que salta a la comèdia amb Lo nunca visto.
És el segon llargmetratge de Seresesky després de l'aclamada La puerta abierta un drama social que, com aquesta, protagonitzava també Carmen Machi, ara en un paper específicament escrit per a ella.
"Ha estat excitant viure amb Marina el contrast de la seva primera pel·lícula, tan íntima, a aquesta, que és una comèdia rural molt coral, és molt complicat el que ha fet i l’aplaudeixo per això", afirma Machi en declaracions a Efe.
[...] Rodada en diverses localitzacions de Madrid i Navarra, la pel·lícula compta amb el poble d'Uztarroz, a la vall del Roncal, com a escenari natural.
Lo nunca visto comença amb imatges molt recognoscibles d'un petit poble de muntanya on tots els negocis estan tancats i els seus locals en venda.
Machi, Nieto, Manver i Kortajarena formen part del reduït grup de veïns que l'habiten i que cada vegada són menys; el poble de baix, amb un alcalde sense escrúpols i de tècniques agressives, els amenaça amb annexionar-los perquè no donen la ràtio per tenir ni capellà ni metge propis.
Abocats a un futur gris, la seva vida es veu trastocada de cop i volta quan apareixen al poble 4 africans negres (els actors Montse Pla, Ricardo Nkosi, Malcolm T. Sitte i Jimmy Castro) que fugen d'una situació de perill.
"Aquest és un poble molt petit i qualsevol cosa que passi provoca una revolució; l'arribada dels negres -diu la directora- fa que es qüestionin moltes altres coses, com per què no he sortit jo del poble".
"És una comèdia social que aborda molts problemes actuals, que són aquí, però ningú mou un dit per solucionar-los", afegeix Machi, que destaca el fet que Seresesky hagi situat "al capdavant de tot una dona que viu uns moments de la seva vida en què tot li trontolla".
"Quan sembla que no té futur, la vida l'omple d'armes per començar una etapa de lluita i l'ajuda a desfer-se de tot el que la feia sentir-se frustrada; personalment i com a dona, m'encanta", ha dit Machi.
La directora, que com a argentina i immigrant, diu, se sent especialment concernida pel problema de l'acceptació de l'altre, insisteix que, com succeeix a la pel·lícula, "primer es produeix el rebuig, però quan les coses es traven, quan es recol·loquen i la gent es relaxa, tot flueix, com li passa al personatge de Machi, que no només pren les regnes del poble sinó també de la seva vida".
Redacció – lavanguardia.com |