UN AMOR IMPOSIBLE

Títol original: Un amour impossible Direcció: Catherine Corsini Guió: Catherine Corsini, Laurette Polmanss (llibre: Christine Angot) País: França Durada: 135 min Any: 2018 Gènere: Drama romàntic Interpretació: Virginie Efira, Niels Schneider, Jehnny Beth, Iliana Zabeth, Coralie Russier, Régis Romele, Didier Sandre, Estelle Lescure, Camille Berthomier, Catherine Morlot, Pierre Salvadori, Gaël Kamilindi, Simon Bakhouche, Mounia Raoui, Arthur Igual, Jean-Christophe Brétigniere Música: Grégoire Hetzel Fotografia: Jeanne Lapoirie Distribuïdora: La Aventura Audiovisual Estrena a Espanya: 12/07/2019

No recomanada per a menors de 16 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

A finals dels anys 50, Rachel, una simple treballadora d'oficina, té un romanç amb Philippe, un brillant jove de classe burgesa. D'aquest amor neix una nena, Chantal. Ell es nega a casar-se amb algú que no sigui de la seva classe, de manera que Rachel haurà de cuidar sola la nena mentre manté una disputa per posar el cognom del pare a la nena.

(Sensacine.com)

 

CRÍTICA

 

Un melodrama dur, un drama familiar i la manipulació d'un home vers una dona són el teló de fons d'aquest sentit relat dirigit per Catherine Corsini (Tiempo de revelaciones). Pocs directors/res tenen la sensibilitat necessària per retratar la vida dels seus personatges a través del temps mostrant les diferents vicissituds que van travessant al llarg de les seves existències. Un tret clàssic de realitzadors orientals com Xiaoshuai Wang, que ho va mostrar en el seu últim llargmetratge So Long My Son(2019) o Jia Zhangke en diversos dels seus films i que té com a últim antecedent el d’Ash Is The Purest White (2018). Al cinema occidental és més estrany veure aquest grau de compassió en presentar les vivències dels personatges però la realitzadora francesa no té res a envejar a aquelles obres amb la proposta que aquí ens convoca.

El llargmetratge es situa al final dels anys 50, a Châteauroux, on Rachel (Virginie Efira), modesta oficinista, coneix Philippe (Niels Schneider), brillant jove provinent d'una família burgesa. D'aquesta relació breu però passional naixerà una nena, Chantal. Philippe es nega a casar-se fora de la seva classe social i per això decideix abandonar la dona i la seva pròpia filla. Rachel ha de criar la petita ella sola. Poc importa, perquè Chantal és la seva alegria més gran, i és per ella que lluita per aconseguir que, tot i ser un pare absent, Philippe doni, almenys, el seu cognom a la seva filla. Una batalla que durarà més de deu anys i que acabarà per trencar les vides de Rachel i de Chantal.

El guió escrit per la directora al costat de Laurette Polmanss, que adapta la novel·la de Christine Angot, proposa un viatge sensible que es pren el seu temps per desenvolupar les psicologies dels seus personatges fent que per moments el film es senti una mica extens però intrigant i motivador. El realisme amb què es descriu Philippe com un pervers manipulador no fa més que acréixer el sentiment d'angoixa i desolació que transita la protagonista com a mare soltera. La cinta no només denuncia el masclisme imperant dels homes de l'època sinó també un munt de transgressions impunes com l'abandonament de la família i fins i tot certs tipus d'abús tant físics com psicològics.

El que va ser clau perquè la cinta es sostingui és la superba interpretació d’Efira que posa el cos a aquesta dona forta que intenta tirar endavant més enllà de qualsevol adversitat. Un tour de forçé per a l'actriu que es va veure reflectit en aquest període ficcional de 10 anys on ha de bregar tant amb la seva exparella com amb una filla que va creixent i independitzant-se. Schneider tampoc es queda enrere amb el seu sobri i esquerp personatge que es contraposa amb la protagonista.

Una història bella i trista amb diversos alts i baixos com la vida mateixa. Un sentit melodrama que serveix com a bon reflex de la dècada dels 50 i que es veu motivat d'una manera més realista que tants altres productes nord-americans de l'estil. Un relat que posa en evidència les relacions familiars tòxiques i les seves repercussions.

El film es beneficia d'una sòbria posada en escena, d'un disseny de producció força atractiu i d'una fotografia destacada com a producte de l'ull sensible de Jeanne Lapoirie (120 battements parell minute).

Un amor impossible és una pel·lícula atractiva i sensible, més enllà de ser una mica repetitiva i pesada en certs passatges, a més de resultar ser un gran vehicle per a Virginie Efira (a qui pròximament veurem en la nova pel·lícula de Paul Verhoeven) com a actriu. Un film sincer i punyentment bell que no deixarà indiferent l'espectador.


Martín Goniondzki – Cinefiloserial.com

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: