AD ASTRA

Títol original: Ad Astra Direcció: James Gray Guió: James Gray, Ethan Gross País: EUA Durada: 122 min Any: 2019 Gènere: Ciència ficció / thriller Interpretació: Brad Pitt, Liv Tyler, Ruth Negga, Tommy Lee Jones, Donald Sutherland, John Finn, Kayla Adams, Kimmy Shields, Bayardo De Murguia, Lorell Bird Dorfman... Música: Max Richter, Lorne Balfe Fotografia: Hoyte van Hoytema Distribuïdora: Hispano Foxfilm Estrena a Espanya: 20/09/2019

No recomanada per a menors de 7 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

L'astronauta Roy McBride (Brad Pitt) viatja als límits exteriors del sistema solar per trobar el seu pare perdut i desentranyar un misteri que amenaça la supervivència del nostre planeta. El seu viatge desvelarà secrets que desafien la naturalesa de l'existència humana i el nostre lloc en el cosmos.

(Filmaffinity.com)

 

CRÍTICA

 

La solitud de Brad Pitt

James Gray, responsable de Z, La Ciutad Perdida, torna el proper 20 de setembre amb Ad Astra, un thriller de ciència-ficció protagonitzat per Brad Pitt, Tommy Lee Jones i Liv Tyler. Aquesta cinta ens trasllada a un futur proper en què la humanitat ha sortit a la recerca de vida intel·ligent extraterrestre fins als límits del nostre sistema solar. Així se'ns presenta en Roy McBride (Brad Pitt), el fill de l'astronauta al comandament d'aquesta exploració espacial (Tommy Lee Jones) que viu turmentat per la pèrdua del seu pare 16 anys enrere després de desaparèixer la seva nau en arribar a Neptú.

Per descomptat, Roy es veurà obligat a enfrontar-se a les seves pors i al seu passat a Ad Astra ja que el Govern dels Estats Units li encomana la missió d’anar cap als límits del sistema solar a la recerca del seu pare, que podria haver donat senyals de seguir amb vida, i d'una solució per a un problema que amenaça de destruir tota la humanitat.

Comença així un viatge a través de l'espai i de la ment de Roy perquè, Ad Astra no és un film de ciència-ficció en ús, sinó un estudi sobre la fragilitat de la ment humana i sobre les pors a la solitud de l'individu.

James Gray sap presentar aquest estudi metafísic a través de la seva pel·lícula, cosa que fa tant amb el que veiem en pantalla com amb el que escoltem. I és que l'essència d'Ad Astra rau més en els constants missatges que ens deixa el personatge de Brad Pitt a través de la veu en off que del que passa davant dels nostres ulls.

Dit això, no cal menysprear la interpretació de Pitt ja que a Ad Astra és l'autèntic protagonista, apareix en pantalla des del minut u fins a l'últim i dona una nova lliçó d'interpretació en el que alguns ja cataloguen com 'el renéixer' de l'actor.

I és que, Pitt sap transmetre en tot moment les emocions de Roy, fent-nos veure que és un personatge traumatitzat que ha hagut d'aprendre a viure sense un pare i ocultant, i controlant, els seus sentiments en tot moment. No seria estrany trobar-se el bo de Brad Pitt entre els nominats a l'Oscar com a millor actor per la seva interpretació en aquesta cinta.

Amb tot això, ja us haureu adonat que Ad Astra no és la típica space opera moderna. Som davant una pel·lícula més propera a 2001 Una Odissea en el Espacio amb tints d'Apocalypse Nowque a Valerian y la ciudad de los mil planetas o qualsevol altra. Ad Astra és una cinta lenta, que cal digerir i que pot avorrir els més aventurers, però que no es fa gens pesada si ets pacient.

Això no vol dir que Ad Astra no tingui acció, hi ha algunes escenes trepidants que ajuden a fer que la trama avanci i a posar una mica d'adrenalina al cos. Cal destacar en aquest sentit l'escena d'obertura de la cinta i la persecució de buguis a la lluna que ja es mostra al tràiler, però d'altres, com una amb certs animals, són difícils de digerir pel poc que aporten al desenvolupament. I és que, quan Ad Astra necessita velocitat, James Gray la hi dona i ens fa sentir dins de l'acció amb uns plànols en primera persona des de dins de l'escafandre del vestit de Roy que fan caure d'esquena.

En aquest sentit, la fotografia d'Ad Astra és digna d'admirar. Tant quan se'ns mostren paisatges oberts com quan viatgem a instal·lacions lunars o marcianes, tot està enfocat i enquadrat amb cura. Cada pla d'aquest film sembla haver estat estudiat amb detall perquè l'experiència d'immersió sigui completa i perquè no hi hagi distraccions innecessàries.

Gray vol que prestem atenció als diàlegs i a la veu en off de la ment de Roy, i ho aconsegueix. Els seus 124 minuts passen volant, malgrat el seu desenvolupament lent, i quan la pantalla fon a negre perquè comencin els crèdits finals, tot el que es pot fer és reflexionar sobre el que s'acaba de veure. I és que, Ad Astra aconsegueix el seu objectiu, que ens preguntem per què ens sentim sols.

Pot ser que no agradi a tothom, però Ad Astra té tots els números per convertir-se en una pel·lícula de culte. I no només dins el gènere de la ciència ficció perquè, insistim, encara que estiguem davant d'una odissea espacial, el seu missatge no se centra en la immensitat de l'espai o en la vida extraterrestre, sinó en el que passa dins del cap de l'ésser humà.
[...]

Luis López Zamorrano – Es.ign.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: