Un llibre rigorós i sorprenent que promet ser polèmic en un moment calent
És imprescindible una nova mirada, des del centre, per comprendre la qüestió catalana.

La perspectiva geopolítica europea ens parlarà de falles terrestres i marítimes, interiors i perimetrals, d’estats nació, estats plurinacionals i d'estats imperi. Mantenir la frontera espanyola als Pirineus ha deixat de ser un imperatiu geoestratègic. Espanya i França són socis dins de la UE i aliats a l'OTAN; les fronteres ja no són el que van ser.

La Transició, un contracte amb molta lletra petita, és l'antecedent de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l'Estatut que va certificar el fracàs de l'autonomisme català.

El catalanisme polític és «fill degenerat d'un contuberni monstruós». «Abans que pactar amb aquesta xusma envilida per l'amor al xavo, que és la quinta essència del seu regionalisme separatista, estic disposat a rebel·lar-me...» Alejandro Lerroux (1905). «Quan menys s'espera, com el Guadiana, torna a presentar-se el seu afany d'exclusió i de fugida. Aquest, senyors, és el cas dolorós de Catalunya; quelcom de què ningú és responsable; és el caràcter mateix d'aquest poble; és el seu terrible destí, que l'arrossega angoixant al llarg de tota la seva història. (...) Aquest poble que està afligit per aquest terrible destí, és clar que viu, gairebé sempre preocupat, com obsés pel problema de la seva sobirania» (Ortega y Gasset a les Corts, 1932).

El 58% dels catalans més grans de 18 anys no té cap avi nascut català. El 76% dels que tenen els quatre avis nascuts a Catalunya estan per la independència. Si el Govern del PP intervé l'Autonomia de Catalunya, declara estats d'excepció o empresona desafectes, haurà obert una caixa dels trons de final molt incert. A l'Europa del segle XXI, sense fronteres, no és fàcil imposar la repressió de semblant moviment ciutadà sense sacsejar tot l'ordre institucional.

Aquest llibre és el resultat d'un doble propòsit: intentar entendre per què el «dret a decidir» s'ha convertit en una demanda transversal i majoritària en la societat catalana d'avui i, com a conseqüència de les indagacions fetes al respecte, per què Catalunya no ha exercit aquest dret, almenys per ara. Crec haver entès que les dues preguntes i les seves respostes estan totes estretament relacionades entre si i que són diverses les claus que les expliquen. El desig de compartir-les dona raons d’aquesta publicació. Ricardo Romero de Tejada

Chordà Comunicació - neuschorda.com