A finals del segle XIX, en algun lloc dels afores de l'Imperi rus, un metge administra per error una sobredosi letal d'èter a una dona jove. Després d'aconseguir escapar de la seva condemna a mort, troba una feina a Sibèria, on aconseguirà sentir-se lliure i recolzat per experimentar amb èter per tal de controlar el dolor i també manipular les conductes humanes. Fins on arribarà el límit entre Ciència i Humanitat?

(Sensacine.com)

[...]

La pel·lícula

Aquest thriller polonès, amb títol concís i directe, com el seu personatge protagonista, segueix els passos de pel·lícules de direcció de detalls, funcionals i sempre al servei de la pròpia història, com El oficial y el espía de Roman Polanksi o, fins i tot, la guanyadora de l'Oscar Spotlight de Tom McCarthy. No ens referim al fet que s'assemblin temàticament o, fins i tot, formalment als films esmentats, sinó a nivell de direcció, en les quals s'allunyen dels artificis que tant es poden veure ara en pantalla gran per aproximar-se als relats de forma més honesta i mai per sobre d'ells.

Els plans que presenta Krzysztof Zanussi es mouen entre el mitjà i el general. Resulta curiosa l'absència premeditada de primers plans. En aquesta història tot ha de resultar impersonal. Les víctimes del protagonista no tenen una identitat definida, són rates de laboratori que el protagonista utilitza sense ètica ni moral, i amb això juga de forma molt intel·ligent el director. La incomoditat dels silencis, dels crits i de les mirades dels personatges d'aquesta retorçada història faran passar una bona estona a qualsevol espectador, independentment de la seva tolerància a la injustícia més marcada, ja que la conversa i el debat que sorgeix després de veure-la és un dels elements més interessants que Eter ens pot oferir.

Ells i elles

A la nostra crítica d'Eter destaquem sobretot el repartiment al protagonista del film, un enorme Jacek Poniedzialek, qui també hem pogut veure en sèries com El Pacto o en pel·lícules com La batalla de Varsóvia. Altres membres de l'elenc que hem d'esmentar per la seva important participació a Eter són Ostap Vakulyuk o Andrzej Chyra.

La sorpresa

La complexitat i allò que té de retorçat que acaba resultant el fil conductor de la pel·lícula, i com d’agraït que acaba sent.

La seqüencia / el moment

Les seqüències "elèctriques" posaran els pèls de punta a qualsevol tipus de públic.

T’agradarà si...

T’ho passes bé amb històries que posen a prova les teves conviccions morals i que t'obliguen a tenir una bona xerrada després de veure-les.

El millor

L'actor protagonista. El seu personatge és un d'aquests que marquen una carrera sencera.
La seva retorçada història.
La direcció de fotografia és també un apartat important que volem destacar en la nostra crítica d'Eter.

El pitjor

El tram final empal·lideix després d'un impecable primer i segon actes, però sense deixar mal gust de boca a l'espectador.