Fahim conté valors artístics molt remarcables. Per exemple: l'actuació de tots i cada un dels protagonistes
Fahim explica la història real d'un nen especial. Especial, perquè viu a Bangladesh. I més especial encara, perquè és un nen prodigi dels escacs. Amb aquestes premisses, Fahim, que tant és el nom de la pel·lícula com de l'infant en qüestió, ens proposa un viatge des de la natal Bangladesh fins a París. I tot, perquè el Fahim necessita un professor d'escacs, per poder seguir evolucionant. El professor escollit és un tipus tan rondinaire com empàtic, un paper a la mida de Gerard Depardieu, que l'encarna sense esforç.
Tot i que el desenvolupament final és totalment previsible des bon inici de la pel·lícula, Fahim ens informa sobre com un nen, que viu en un dels entorns més pobres de la planeta, aconsegueix realitzar els seus somnis. Per tant, aquesta pel·lícula és especialment indicada tant per a pares com per a fills, per a mestres com per a alumnes.
A part del testimoniatge, Fahim conté valors artístics molt remarcables. Per exemple: l'actuació de tots i cada un dels protagonistes. No diré res de Gerard Depardieu, llevat que la seva presència omple les moltes escenes en què intervé. I també, la del jove actor, de nom Assad Ahmed, que encarna el Fahim de la vida real delicadament. Ah, i una joveneta actriu, molt secundària en la pel·lícula, que il·lumina ella soleta les poques escenes en què participa. Atenció al seu nom: Sarah Touffic Othman-Schmitt. Si tafanegeu per internet buscant alguna informació sobre la pel·lícula, trobareu que no l’anomenen, però, creieu-me, aquesta nena farà parlar molt en el futur. El seu paper a Fahim és molt breu, i per aquest motiu no la mencionen. No obstant això, la seva presència augura un futur lluminós per a ella (i per als amants de la interpretació cinematogràfica).
Jesús Gabriel Gutiérrez – Elcineenlasombra.com |