VIVIR DEPRISA, AMAR DESPACIO

Títol original: Plaire, aimer et courir vite (Sorry Angel) Direcció i guió: Christophe Honoré País: França Durada: 132 min Any: 2018 Gènere: Drama Interpretació: Vincent Lacoste, Pierre Deladonchamps, Denis Podalydès, Rio Vega, Willemijn Kressenhof, Adèle Wismes, Clément Métayer, Sophie Letourneur...Fotografia: Rémy Chevrin Distribuïdora: Surtsey Films Estrena a Espanya: 10/03/2019

No recomanada per a menors de 12 anys
 Versió original subtitulada en espanyol

SINOPSI

En Jacques és un escriptor que viu a París. Encara no ha complert els 40 anys però creu que el millor de la vida està per arribar. L’Arthur és un estudiant que viu a la Bretanya francesa. Llegeix, somriu molt i es nega a acceptar que hi ha res impossible en la vida. En Jacques i l’Arthur s'agraden i viuen com si estiguessin en un somni romàntic o en una història trista.

(FilmAffinity)

CRÍTICA


11.05.2018 - CANES 2018: Christophe Honoré ofereix una pel·lícula de gran envergadura i molt valor que barreja el drama i la distància, l'amor romàntic i la passió física

"No em puc permetre un últim romanç; està fora del meu abast, no tinc res a oferir". A Vivir deprisa, amar despacio, presentada a concurs al 71è Festival de Canes, Christophe Honoré presenta una mena de missiva personal però llegible per tothom, com un diari que ressorgeix per fi a la llum 25 anys després dels esdeveniments que relata. A través d'un retrat doble, com si fossin les dues cares d'una mateixa peça cosida per la trobada sexual i sentimental d'un escriptor parisenc de 35 anys d'edat que porta amb discreció la seva malaltia de la SIDA i un jove i carismàtic bretó de 22 que comença a sentir l'estretor del seu poble, el director aconsegueix tancar amb destresa un cercle en el qual els temes més profunds (el desig, l'amor, el pas del temps, l'amistat, la mort) es barregen amb la lleugeresa, el joc i la passió de la literatura i de la música.

Aquest relat, per a la forma del qual es llueix un cineasta ja veterà (es tracta del seu onzè llargmetratge), arrenca, per tant, al París de 1993. En Jacques (Pierre Deladonchamps) espera sense saber el que el futur li depararà o, més aviat, intenta encara ser "un home que es creu un noi" i a qui li agraden els nois en la mesura que li ho permet el virus, ja que és només quan estima quan la seva bondat emergeix. La resta del temps, la seva arrogància elitista i burleta i la seva manera de distanciar-se dels altres l'allunyen de la simpatia dels altres, fins i tot del seu fidel amic periodista (i potser antic amant) Mathieu (Denis Podalydès). En Jacques es diverteix moltíssim lligant improvisadament a lloms del seu meravellós verb literari i coneix per casualitat (al cinema), durant una estada professional a Rennes, el jove Arthur (Vincent Lacoste), un estudiant molt directe i apassionat de la literatura que combina una historieta d'amor amb una noia durant el dia amb trobades casuals amb homes durant la nit. Alguna cosa s'encén entre tots dos, els cossos i les ànimes s'afinen alhora durant una nit abans que cadascú reprengui la seva vida (plena principalment per un fill d'uns deu anys i per un exmoribund per a en Jacques, mirall del seu futur, i per un grup d'amics i de estades de vacances per dirigir per a l’Arthur). El contacte, però, ja s'ha establert i no es trencarà.

Al compàs del vals de dubtes sentimentals d'un home que encara vol cremar-se amb la flama de la vida però que, alhora, se’n defensa amb una tristesa que voreja el suïcidi i que emmascara amb l'escarni, Vivir deprisa, amar despacio s'erigeix com una obra que aconsegueix afirmar-se amb dolçor i sense estalviar per això realitats de vegades d'allò més cru. La posada en escena, bonica, rica i diversa, i el gran nombre (excessiu per al gust d'alguns) de cançons integrades a la narració adornen una cinta que, però, resulta víctima de la distància intel·lectual i irònica que sovint empren els seus personatges per amagar els seus respectius desarrelaments i esperances. Aquest to no mina l'alta qualitat de l'obra però desentona en el pla de l'empatia envers els seus personatges per acostar-se més a la manera com s'explica la història (amb sengles homenatges a Truffaut i Koltès, entre d'altres).

Fabien Lemercier – cineuropa.org


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: