Per als que barregen feina, art i vida personal
 

Sempre s'ha dit (i segurament s'ha exagerat) que Fred Astaire i Ginger Rogers no suportaven, i que, fora de les càmeres, quan no havien de ballar, ni es parlaven. Les dues estrelles de la’RKO no van arribar a ser mai parella sentimental, però si que ho van ser els dos protagonistes del film de Germán Kral: María Nieves Rego i Juan Carlos Copes, virtuosos del tango que van dansar junts gairebé 50 anys, fins i tot quan el seu matrimoni feia eternitats que s’havia acabat i només hi havia entre ells rancor i antipatia.

Un tango más és la crònica d'aquest amor i desamor, però també moltes coses més. La pel·lícula (que compta amb producció de Wim Wenders, director de Pina el 2011) radiografia una societat en la qual, tot i els canvis culturals, el tango segueix tan viu (i ha evolucionat i ha estat adoptat per joves i talentosos ballarins) com certs comportaments: xoca molt la tristesa de Rego, que intenta assumir la seva soledat, davant de la seguretat i fatxenderia de Copes, que no admet que potser lligar tant... no va estar bé.