La consciència de la debilitat

Després de l’èxit i trenca-taquilles gran tret de sortida que va ser La comunidad del anillo, Peter Jackson continua amb l'adaptació del segon volum de la trilogia de Tolkien amb semblant ambició megalòmana i èpica. Sense el típic pròleg recordatori, ens retrobem amb en Frodo i en Sam continuant el seu camí cap a la Muntanya del Destí a Mórdor amb la comesa de destruir l'ambivalent Anell Únic. Simultàniament, altres personatges aniran desenvolupant les seves accions en paral·lel, amb un muntatge que anirà alternant la sempre amenaçant presència d’en Gollum, la batalla a la Gorja d’en Helm o la missió d'Aragorn, Gimli i Légolas que es dirigeixen a alliberar els altres dos amics hòbbits.

El disseny de producció segueix resultant exorbitant i, si un aconsegueix deixar-se portar, serà també sorprenent la capacitat d'immersió del conjunt. L'empatia amb el hòbbit protagonista no s’ha acabat pas després d'haver descobert aquest la seva vulnerabilitat arran de l'atac patit a la primera part, superat per les cures èlfiques. Allà on apareix la debilitat fa acte de presència la humanitat.

A favor: el ritme admirable que s'aconsegueix a través d'un muntatge que va alternant uns quants fils narratius. La seva aguda translació visual.

En contra: que la seva intensitat èpica, les seves elevades ambicions i la seva extensa durada arribin a col·lapsar-nos i/o saturar-nos.

Bibi Ramos – sensacine.com