Calla i cava!

21.05.2015 - CANES 2015: El lúdic i intel·ligent Corneliu Porumboiu signa un nou film que combina amb delicadesa humor i incursió en la història recent de Romania

Imagini’s que està una nit a casa, en família, llegint un conte al seu fill de sis anys, quan el seu veí crida i li demana prestats 800 euros. Vostè s’hi nega, incòmode, però ell explica que la seva petita empresa està arruïnada per culpa de la crisi i té un deute de 17.000 euros, més 17.000 d'interessos (al 13%). Vostè, que segueix incòmode, reitera la seva negativa ("ho sento, veí, però no puc fer-hi res") i continua amb la lectura. Però uns minuts més tard el timbre sona una altra vegada. És el seu veí de nou però aquesta vegada li pregunta si coneix la llegenda del tresor ocult abans de l'arribada dels comunistes i li revela que el seu rebesavi li ha transmès el secret: el jardí de la seva casa familiar amaga sense cap dubte un tresor. Només caldrien 800 euros per llogar un detector de metalls, però si accedeix a col·laborar, la meitat del tresor serà seu.

Aquest és el sorprenent punt de partida de la nova pel·lícula del lúdic cineasta romanès Corneliu Porumboiu, El tesoro, presentada al Certain Regard del 68è Festival de Canes. Una "farsa" amb traces de conte realista que constitueix una prova més (després de 12:08 al este de Bucarest, Càmera d'Or a la Croisette el 2006, i Police, Adjectiv, també revelat a Un Certain Regard el 2009) del talent serè d'un realitzador que es delecta en l'humor absurd i mostra una fina intel·ligència com a reflex transversal de la societat del seu país.

Perquè després de reflexionar i informar-se degudament (especialment sobre el fet que una eventual troballa s'ha de declarar a l'Estat, que la taxarà i s'adjudicarà el 30% del seu valor si es tracta d'un bé patrimonial), en Costi (Cuzin Toma), que porta una vida grisa de funcionari, accepta la proposició del seu veí Adrian (Adrian Purcarescu). Així es llancen els nostres comparses en una absurda recerca del tresor en companyia del tercer en discòrdia, un especialista en detecció de metalls (l’hilarant no professional Corneliu Cozmei). La recerca serà digna de les esperances desmesurades dels cercadors d'or dels westerns que assistiran a la seva obstinació, un dia i una nit, a pentinar a consciència un jardí i cavar una fossa profunda, una feina esgotadora que els nervis de l'espera del resultat crispen encara més...

Més enllà de la dimensió eminentment còmica del seu desenvolupament (amb una serietat digna de Buster Keaton), El tesoro descendeix a les profunditats de la història recent de Romania, ja que el lloc on transcorre el nucli de la trama (amb un guió escrit pel mateix cineasta) ha conegut un destí agitat a mercè dels canvis polítics: la casa ha estat ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, nacionalitzada pels comunistes el 1947, recuperada per la família de l'Adrian després d'uns anys de trasllat forçós al sud de país, després successivament convertida en farmàcia, estable, guarderia i finalment bar de striptease després de la Revolució de 1989 abans de quedar en ruïnes... La narració superposa aquests elements mitjançant petites capes subtils que acaben teixint un vast panorama al voltant dels tres homes i de la seva fossa. Panorama enriquit per la realització molt treballada, malgrat la seva aparent simplicitat, de Corneliu Porumboiu. I és que, com a bon detector, el talentós cineasta no ha deixat passar l'oportunitat de tractar una molt bona història.

Gerard Casau – sensacine.com