CRÍTICA

09/07/2021 - CANES 2021 : El primer llarg d'Elie Grappe explora la gimnàstica, la revolució ucraïnesa i les facetes oposades de la dedicació absoluta al voltant d'una campiona adolescent

“A veure si et mereixes la teva plaça”. Tant en l'esport d'alt nivell com en el compromís revolucionari, ens enfrontem a un desafiament i ens desafiem nosaltres mateixos: les decisions difícils, la perseverança i els riscos són indispensables per perseguir els ideals. Aquesta és la temàtica d'Olga, el primer llargmetratge físic i dinàmic del francès Elie Grappe, estrenat en competició a la 60a Setmana de la Crítica del 74è Festival de Canes.

Jaeger, Tkatchev, magnesi, nines embenades, exercicis de barra espectaculars, i sortides perfectes, però també dures caigudes durant l'entrenament per dominar els moviments més exigents: als 15 anys, l’Olga (Anastasia Budiashkina) és una campiona en potència, entre les millors gimnastes ucraïneses i apunta als propers campionats d'Europa. Però les investigacions de la seva mare periodista sobre la corrupció dominant entre els alts càrrecs de l'Estat a Kíev el 2013 es converteixen en una amenaça directa contra les seves vides. Per protegir l’Olga (una noia molt decidida: “Sóc la cap!”), sense que es vegi obligada a renunciar a les seves ambicions esportives, la seva mare l'envia a Suïssa, el país del seu pare difunt. L’Olga, que s'allotja amb una família d'acollida a dues passes del centre d'entrenament de l'equip nacional helvètic, haurà de fer els seus entrenaments al gimnàs (al costat del seu nou entrenador i envoltada de companys que no s'alegren gaire de la seva arribada), però també afrontar la vida quotidiana de l'exili sent molt jove (a través de converses via Skype amb la seva mare i la Saha (Sabrina Rubtsova), la seva amiga més propera i antiga companya d'equip), mentre considera abandonar la seva nacionalitat ucraïnesa. Un punt intermedi complicat per a l'adolescent, que es veu amplificat per les manifestacions a la plaça de la Independència de Kíev, una febre revolucionària contra un poder que es defensa amb violència, i on la mare de l'Olga es troba a primera fila… Esdeveniments explosius que la jove gimnasta observa, mitjançant imatges intercalades (gravades amb telèfons mòbils), en la tranquil·litat de l'altiplà suís mentre s’aboca a l'entrenament per al proper europeu de Stuttgart…

Olga es centra en els equips esportius en acció amb els seus rituals, les seves poques paraules i el caràcter implacable de l'èxit i del fracàs per mostrar, amb un sentit excel·lent de la captura d'atmosferes, les paradoxes d'uns adolescents que perfeccionen un control absolut de les seves emocions borbollejants. Una continua tensió subjacent (molt ben encarnada per la protagonista) i un conflicte interior que treballa amb intel·ligència el joc de dualitats entre Suïssa i Ucraïna on es desenvolupa el conflicte exterior. Ideals que concorden a la perfecció amb un dels càntics revolucionaris de la plaça de la Independència: “per la llibertat, donarem cos i ànima”.

Fabien Lemercier – cineuropa.org