CRÍTICA

Tres generacions unides per un fil conductor

Amb la perspectiva que donen els anys es mesuren les figures icòniques, el temps és l'únic jutge que determina quan un nom passa a ser llegenda i les seves fites a formar part de la memòria col·lectiva. Deu anys després de la seva pèrdua (el 19 de setembre de 2010), José Antonio Labordeta havia passat la prova del temps. D'això no en tenien dubte la vídua, Juana de Grandes, ni les seves filles Ana, Ángela i Paula, ni les seves netes Marta i Carmela, per això era el moment d'emprendre aquest viatge per la vida d'un marit, un pare i un avi.

Aquestes tres generacions unides per la seva persona són el fil conductor de Labordeta, un hombre sin más, que repassa els moments clau d'un cantautor que va emocionar tot Espanya amb himnes com el Canto a la libertad, amb Aragó sempre al seu cor, des del Congrés dels Diputats o des de la petita pantalla a Un país en la mochila. Però a més descobreix a través de records, vídeos, imatges familiars inèdites i llocs carregats de simbolisme, el costat més privat de qui l'imaginari col·lectiu recorda com a poeta, cantautor, escriptor, comunicador, polític i professor; pel seu compromís, les seves lluites, els seus somnis i la seva rebel·lia valenta i honesta.

Però per a sorpresa de tots, el mateix Labordeta també és narrador actiu a través d'un diari que va escriure al llarg d'una dècada i que la seva dona va descobrir durant el rodatge. Un manuscrit que veu la llum per primera vegada en aquest documental i que revela una part desconeguda per a propis i estranys: la de l'origen de les seves tristeses, les seves frustracions, el lloc on amaga les seves confessions.

En paraules de les seves filles i de l’esposa, Labordeta, un hombre sin más “és un viatge per la seva vida, les seves passions, les seves pors, els seus somnis i totes les seves banderes trencades, que repassa el llegat que ens va deixar i que, amb el pas del temps, no fa sinó créixer, perquè d'alguna manera representa valors i lluites que avui estan igual de vives i de necessitats que una veu, la seva veu, ens les recordin amb passió, profunditat i veritat”.