|
Títol original: Gabi, 8 till 13 år (Gabi, Between Ages 8 and 13) Direcció i guió: Engeli Broberg País: Suècia Durada: 77 min Any: 2021 Gènere: Documental Interpretació: Documental Música: Sofia Hallgren, Kjetil Schander Luhr Fotografia: Tommy Olsson Distribuïdora: Promotora de Mitjans Audiovisuals Estrena a Espanya: 25/11/2022 |
No recomanada per a menors de 7 anys, especialment recomanada per al foment de la igualtat de gènere
Doblada en català |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
SINOPSI
Gabi tan sols vol ser Gabi. Un desig que sembla senzill, però que no ho és. Gabi se sent diferent. Tot i que en els seus vuit anys de vida, dir les coses clares no li ha suposat mai cap problema. Però quan la família es trasllada a un poble petit i arriba a la pubertat, les coses comencen a canviar.
Veiem el creixement de Gabi en pantalla al llarg de cinc anys, posant en dubte les idees preconcebudes sobre el gènere, la norma i el dret a ser qui vulgui ser.
(Pack Màgic) |
|
|
|
|
|
|
CRÍTICA
Missatge de la directora
Vaig conèixer Gabi i la seva mare el mes de novembre de 2014 a una cafeteria d’Estocolm. Quan vam parlar, vaig tornar a la meva infància, perquè Gabi pensava i es preguntava les mateixes coses que jo quan tenia la seva edat: Què vol dir ser una nena i què vol dir ser un nen? He d’encaixar en alguna d’aquestes etiquetes? Com a lesbiana, em sento identificada amb Gabi quan té la sensació que és diferent a la resta d’infants i que no segueix la norma social, i també entenc la por que pot arribar a fer adonar-se d’aquesta diferència i el fet de no ser acceptada.
La majoria de societats estan construïdes sobre la premissa que hi ha dos tipus d’éssers humans, homes i dones. Que el cos ens defineixi té un efecte sobre la nostra personalitat, la manera com actuem i la nostra posició en la societat. Aquelles persones que se surten de la norma i d’aquest patró de pensament són considerades diferents. Gabi n’és un exemple. Lluita contra les idees preconcebudes sobre com “ha de ser” una nena i això fa que constantment hagi de justificar i de defensar tot el que fa. Això li fa mal, i també a tots aquells infants que no acaben d’encaixar en el seu entorn. Els adults sovint treuen importància al fet que hi hagi infants que s’identifiquin com a no-binaris perquè consideren que encara són massa petits per entendre-ho o que tan sols és una fase i que “ja els passarà.” Quan arriben a la pubertat, els canvia el cos i ho fa d’una manera que potser no és com voldrien. Això moltes vegades fa que se sentin incòmodes o que fins i tot caiguin en una depressió. Hi ha estudis que demostren que més de la meitat de la gent jove trans o que s’identifica com a no-binària s’ha intentat suïcidar almenys un cop abans de fer els 20 anys.
Per tant, és urgent que ens comencem a preguntar com entenem el gènere i a qüestionar la norma que seguim. Jo vull viure en un món que, tot i que hagi estat innecessàriament restringit d’una forma molt dolorosa, s’obri i s’ompli de color. Un món en què el gènere sigui una experiència positiva per a tothom.
Engeli Broberg (packmagic.cat)
|
|