CRÍTICA

15/09/2022 - Fins i tot els gossos regalen interpretacions excel·lents en aquesta nova, divertida i irregular radiografia -múltiple- de les ridiculeses humanes, que Cesc Gay torna a llançar-nos a la cara

Deia el llegendari Cecil B. DeMille que una pel·lícula ha de començar amb un terratrèmol i continuar pujant en emoció i intensitat fins al final. Cesc Gay s'aplica el conte i en la seva nova pel·lícula, Historias para no contar, una comèdia urbana i coral integrada per cinc peces independents, comença amb la més potent, que promet hora i mitja d'enginy i comicitat, però aquest desig no es veu plenament acomplert perquè després del sisme de rialles inicial no segueix un tsunami igual d'intensament divertit i original.

Presentada a la secció Special Presentations del Festival de Toronto, abans de passar per la gala RTVE del 70è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (on també ho va fer, el 2020, el seu anterior llargmetratge, Sentimental), Historias para no contar (títol que sembla homenatjar les televisives Historias para no dormir del gran Chicho Ibáñez Serrador) regala a l'espectador un dels elencs més selectes del cinema espanyol, amb noms com els d'Antonio de la Torre, Maribel Verdú i José Coronado, entre molts altres.

Precisament Coronado protagonitza l'episodi més fluix d'un conjunt fílmic que es gaudeix amb la mateixa lleugeresa amb què es mira una revista de decoració (les cases, cafeteries i supermercats on transcorren les escenes són cuquis fins a dir prou), mentre que De la Torre –al costat d'una meravellosa María León i un Álex Brendemühl que t'enduries a una illa deserta– i el duet Chino Darín – Anna Castillo arrenquen els somriures més grans en els dos fragments que obren aquest film i on l'inicial és pura comèdia de situació, amb un sorprenent Javier Rey que sembla haver-se empollat la filmografia de Cary Grant.
Però, a banda d'aquest desnivell d'interès al llarg del seu metratge, Historias para no contar és una pel·lícula amb el segell Cesc Gay superorgullosa de portar-lo: assentada en diàlegs enginyosos i reconeixibles, torna a posar el bisturí entre les esquerdes de la personalitat humana i els seus racons, sobretot quan es tracta de relacions d'amor, amistat i… rivalitat professional.

Engeli Broberg (packmagic.cat)