ELS ENCANTATS

Direcció: Elena Trapé Guió: Miguel Ibáñez Monroy, Elena Trapé País: Espanya Durada: 108 min Any: 2023 Gènere: Drama Interpretació: Laia Costa, Daniel Pérez Prada, Pep Cruz, Aina Clotet, Ainara Elejalde, Dèlia Brufau, Martí Atance Música: Anna Andreu Fotografia: Pau Castejón Distribuïdora: A Contracorriente Films Estrena a Espanya: 02/06/2023


No recomanada per a menors de 7 anys

Versió original en català

SINOPSI

Una dona que s’acaba de separar i que se sent aclaparada es refugia al poble de la seva infantesa per mirar de recuperar la seguretat i la calma perdudes. Tanmateix, a poc a poc, la solitud del poble se li farà opressiva i l’acabarà forçant a deixar de fugir per enfrontar-se a les seves pors.

(gencat.cat)

CRÍTICA

14/03/2023 - A la tercera pel·lícula de ficció d'Elena Trapé la protagonista (encarnada per Laia Costa) es perd de si mateixa en canviar de vida… i no es troba per enlloc

Una dona sota moltes influències, amb diversos fronts oberts i un precipici que s'obre davant dels seus peus. Així se sent el personatge que interpreta Laia Costa a Els encantats, tercer llargmetratge dirigit per Elena Trapé i que competeix a la secció oficial del Festival de Màlaga, on fa cinc anys aquesta cineasta va collir la Biznaga d'Or a millor pel·lícula, millor direcció i el premi a la millor actriu (per a Alexandra Jiménez) per Las distancias. En aquesta edició ho té més complicat per alçar-se amb el mateix guardó, encara que potser Costa sí que abraci el premi, tret que la maledicció del Goya recentment rebut per Cinco lobitos es compleixi i el jurat consideri que ja ha tingut prou estatueta per aquesta temporada.

Sobre l’arrufada de celles de l'actriu catalana reposa el conflicte d'aquesta pel·lícula intimista i d'emocions contingudes. El personatge central, la Irene, és una dona que s'enfronta a una vida diferent i, al contrari del que molts es pensen, davant d'ella no s’obre un futur ple de possibilitats i esperances, sinó un abisme d'inseguretat, por, solitud i sentiment de culpa.
Trapé confia en la seva intèrpret principal i la segueix en la seva impossible fugida a enlloc, a la recerca de recuperar –potser– el passat juvenil i pendent de qualsevol senyal d'afecte que l'allunyi de la pesada toxicitat en què es troba immersa des de la seva recent separació. Trapé acompanya amb suport i comprensió aquesta dona “como vaca sin cencerro” (com qualificava sàviament Chus Lampreave la seva filla Marisa Paredes a La flor de mi secreto, de Pedro Almodóvar); una persona desorientada, el terra de la qual s'ha obert i està caient sense opció d'aferrar-se a cap branca que esmorteeixi el cop.

Perquè la vida de la Irene, la protagonista, ha fet un cop de volant imprevist, un canvi de rumb per al qual en teoria estava preparada, però ningú ni res li ha ensenyat com afrontar-lo. I ni tan sols una fugida al camp o cap als records feliços d'un llunyà ahir poden evitar carregar amb la motxilla del ressentiment ni la tristesa del buit que sent en separar-se de la seva filla per primera vegada. Per això, seguint amb símils amb animals amb banyes, finalment haurà d’“agafar el bou per les banyes”.

Aquesta és, per tant, una pel·lícula centrada en el conflicte íntim d'un sol personatge i la càmera el segueix en tot moment, incansable, deixant intuir el que li passa per dins sense subratllats, sinó a base de descriure els seus moviments quotidians, de vegades podent sucumbir a la parsimònia i lentitud, fins i tot avorriment, però aconseguint transmetre a l'espectador la intuïció que alguna cosa dins de la Irene/Laia està a punt d'esclatar.                                

Alfonso Rivera – cineuropa.org

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: