CRÍTICA

27/05/2022 - CANES 2022: L'audaç pel·lícula d'acció d'Adil El Arbi i Bilall Fallah, sobre uns germans que se'n van a Síria obligats a lluitar per a l'ISIS, és un feroç atac als sentits

És possible que Rebel sigui la pel·lícula més complexa del Festival de Canes d'aquest any. Aquest treball, vist a projeccions de mitjanit, interpel·la l'espectador perquè simpatitzi i empatitzi amb dos germans belgues que s'allisten per lluitar per a l'ISIS a Síria. Ho fa mostrant com, a través de pressions externes, entabanen els joves per lluitar pel grup, i abans que s'adonin del seu error ja són en territori de guerra. Els germans són testimonis de la brutalitat del que està passant in situ. El seu odi cap a l'ISIS va creixent, encara que des de fora semblen estar lluitant pel grup. Tot i que són persones innocents empeses a lluitar, algunes de les seves accions faran bullir la sang de la gent, i això els converteix en antiherois i per tant costa perdonar-los o estimar-los. Si bé l'argument ja constitueix en si tot un repte per als sentits, Rebel també és complexa des del punt de vista formal per algunes seqüències, per exemple una que es converteix en un musical de rap i per tant la pantalla s'omple de cançons i balls, amb coreografies del famós artista de renom mundial Sidi Larbi Cherkaoui.

Els realitzadors belgues Adil El Arbi i Bilall Fallah són directors que sempre estan disposats a portar l'acció una mica més enllà d'on s'espera. Porten els personatges fins a l'extrem a l'hora de respondre a les pressions externes del seu entorn. Des de la seva segona pel·lícula, Black (2015), tots dos directors han desenvolupat una carrera meteòrica, i fins i tot han anat a Hollywood a rodar Bad Boys for Life. Aporten a aquesta pel·lícula tot el seu coneixement com a realitzadors i narradors d'històries, especialment a l'hora de crear seqüències d'acció amb un pressupost força reduït.

És un assalt als sentits, ja que l'acció avança a un ritme desenfrenat amb l'objectiu de desorientar i entabanar l'espectador. Hi ha prou trama per omplir una sèrie, però en el fons es tracta de la història d'una família que està corferida per preocupar-se massa pel món i pels altres. Allò que els fica en problemes és l'amor, no l'odi. En convertir això en la raó que porta els germans a Síria s'aconsegueix provocar l'empatia per uns personatges que cometen unes atrocitats menyspreables. Són tan antiherois com Travis Bickle a Taxi Driver.

Pel que fa a l’estructura, la pel·lícula comença amb notícies de Síria abans de portar-nos a Molenbeek, la zona de Bèlgica poblada per immigrants que es va fer famosa per ser el lloc de reclutament de l'ISIS. Aleshores coneixem el Kamal (Aboubakr Bensaihi), que viu amb el seu germà petit, el Nassim (Amir El Arbi), i la mare de tots dos, la Leila (Lubna Azabal). Sembla una història de realisme social fins que el Kamal, de sobte, comença a cantar rap i a ballar de tal manera que Danny Glover estaria orgullós d'ell. És el primer indicatiu que aquesta pel·lícula no s'assemblarà gens a cap altra pel·lícula de guerra siriana que hàgim vist fins ara. El Kamal viatja a Síria per ajudar les víctimes de guerra, i allà l'obliguen a unir-se a la milícia. Ell intentarà evitar el conflicte gravant vídeos per als canals de les xarxes socials. Mentrestant, al seu germà petit els companys de classe li fan el buit, i això el converteix en presa fàcil per als agents locals de reclutament. En un gir únic i sorprenent de guió, és la mare, la Leila, qui s'erigeix en salvadora.

Kaleem Aftab – cineuropa.org