CRITICA

La segona esposa

Una comunitat agrària de Polònia, a finals del XIX. L'home més ric del lloc, en Boryna, s'ha quedat vidu, així que posa els ulls en la Jagna, la jove més bella del lloc, desitjada per tots els homes, i envejada per les altres dones. Per la seva banda, aquesta coqueteja amb el fornit Antek, fill d’en Boryna, malgrat que és un home casat. La Marcjanna, mare de la Jagna, aconsegueix un bon acord perquè aquesta es casi amb el vell, a canvi dels seus millors acres de terra. L'acord enfureix l’Antek, ja que a més de seguir enamorat de la seva nova madrastra, ha renyit amb el seu progenitor, que a ell no li vol deixar ni una petita porció de terreny. Abandona la granja familiar, amb els seus fills, i la Hanka, la seva dona, es veu obligada a demanar-li ajuda al sogre per poder menjar. Malgrat tot el que ha passat, l’Antek no pot oblidar la Jagna, així que es fica al llit amb ella a esquena de tothom.. El britànic Hugh Welchman i la seva dona, la productora i realitzadora polonesa Dorota Kobiela, van codirigir l'extraordinària Loving Vincent, del 2017. Han invertit sis anys a signar el seu treball següent, en què fan servir la mateixa tècnica, que consisteix a rodar amb actors reals en blanc i negre, per després pintar a l'oli la totalitat del metratge fotograma a fotograma, amb resultats de nou d'una bellesa pictòrica increïble, ja que les imatges són suficients per si mateixes per mantenir atrapat l'espectador. Un altre cop recorden les creacions de l'impressionisme, sobretot els fons, encara que aquesta vegada no hi ha una justificació creativa per haver recorregut a aquest procediment, com passava al biopic de Van Gogh.

Aquí el matrimoni adapta l'obra Los campesinos. Otoño, invierno, primavera y verano, publicada entre el 1904 i el 1909 pel polonès łWladyslaw Stanislaw Reymont, Premi Nobel de Literatura. S'ha resumit l'extensa novel·la posant èmfasi en els aspectes més feministes del relat, ja que es parla de la injustícia del sistema patriarcal, on als homes se'ls perdona que maltractin les noies, però aquestes han d'anar amb compte, no fos cas que l'ombra de la sospita del llibertinatge plani sobre elles, ja que en aquest cas se les condemnaria a l'ostracisme. Malgrat tot, no han aconseguit donar frescor al guió, amb girs de l'argument que es nota que procedeixen d'un fulletó vuitcentista, potser el guió és el punt més feble de l'obra. Sorprèn que aquesta vegada es recorri a tòrrides seqüències de sexe, fet que allunya la cinta del públic juvenil, un error quan es tracta de l'adaptació d'un clàssic literari que al seu país s'estudia a les escoles.

Miroslaw Baka, recordat pels cinèfils com a protagonista de No matarás, de Krzysztof Kieslowski, sobresurt entre els actors, en la pell de l'implacable Boryna. Potser la resta del repartiment resulti una mica sobreactuat, especialment Kamila Urzedowska, la frívola Jagna, i Robert Gulaczyk, el colèric Antek. En qualsevol cas, no resulta just del tot jutjar interpretacions per imatges que han estat retocades amb pintura. Valen molt la pena els detalls costumistes dels camperols de l'època, els seus ritus, els seus balls i festes de la collita.