BLONDI

Direcció: Dolores Fonzi Guió: Dolores Fonzi, Laura Paredes País: Argentina Durada: 88 min Any: 2023 Gènere: Comèdia, drama Interpretació: Dolores Fonzi, Carla Peterson, Rita Cortese, Leonardo Sbaraglia... Música: Pedro Osuna Fotografia: Javier Juliá Distribuïdora: Karma Films Estrena a Espanya: 03/07/2024


No recomanada per a menors de 12 anys

Versió original en espanyol
      

SINOPSI

La Blondi i el Mirko són els millors amics. Els encanta viure junts, escolten la mateixa música, miren les mateixes pel·lícules, els agrada fumar marihuana, anar a recitals, tenen els mateixos amics, tot és perfecte entre ells. Però, encara que semblen gairebé de la mateixa edat, la Blondi és la mare del Mirko.

(Karma)

CRITICA

24/09/2023 - Dolores Fonzi malbarata frescor i talent en la seva divertida òpera prima, construïda sobre les possibles modalitats de família i animada amb “hits” de The Velvet Underground & Nico i, per descomptat, Blondie


Dolores Fonzi és una cara popular a la seva Argentina natal i en altres latituds: per exemple, hem vist els seus lluminosos ulls en títols com Truman, de l'espanyol Cesc Gay; Distancia de rescate, de la peruana Claudia Llosa, i en els del seu company Santiago Mitre La cordillera i, sobretot, Paulina, per la qual va obtenir, entre molts altres premis, el Platino a la millor actriu. Ara com a directora debutant torna al Festival de Sant Sebastià amb Blondi, que també protagonitza, dins de la secció Horizontes Latinos.

La també guionista (al costat de Laura Paredes) encarna la rossa pelitenyida del títol, una mare encara jove, impetuosa, enèrgica i soltera –mai la veurem amb parella– que comparteix moments amb el seu fill, un noi (a qui dona vida Tito Rovito) que dibuixa estupendament i que al seu costat sembla més un amic que un cadell, ja que comparteixen cigarrets i van junts a ballar i a concerts. També una divertida mare/àvia (encarnada per la gran Rita Cortese), una germana inestable (Carla Peterson) i un cunyat insuportable (Leonardo Sbaraglia) brillen en un llargmetratge de tot just 88 minuts de durada, però sobrat de gràcia, naturalitat i amor pels seus personatges.

Són aquests rols superpropers i humaníssims els que converteixen Blondi en una pel·lícula que dinamita les estructures familiars tradicionals i que s'acaba estimant perquè, encara que entre ells es cridin, s’insultin i s'abandonin momentàniament a la cuneta d'una carretera enmig del no-res, s'adoren profundament. Perquè formen una família tan especial com compacta, on es critica els altres a l'esquena –com fem tots–, però quan cal ajudar, hi són, a primera línia, sense dubtar.

La solidesa d'aquests llaços afectius autèntics sosté la carcassa d'aquest manada poc convencional, sense figures autoritàries –el patriarcat brilla pràcticament per la seva absència en aquesta pel·lícula–, i fa avançar la trama sense estridències, construïda a base de petits episodis, com per exemple, unes seqüències de road movie en què mare i fill es confessen els seus sentiments alhora que desconfien de les possibles reaccions adverses davant de notícies inesperades.

Fonzi debuta així amb una pel·lícula desbordada de vida, amb diàlegs hilarants (el del fals avortament és especialment sublim) i un elenc entregat que harmonitza de meravelles. A més, per acabar de convertir la cinta en una festa, a la seva banda sonora no hi falten grans cançons de The Velvet Underground & Nico, alguns fragments de concerts de grups musicals i l'esperat moment de l'escolta compartida d'un exitàs (no revelarem quin) de Blondie, la mítica banda de Debbie Harry, amb qui en alguns moments del film es pot arribar a confondre la mateixa Dolors Fonzi.                                   

Alfonso Rivera – cineuropa.org

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: