| Inici | ||
| Presentació | ||
| Programació | ||
 |
||
|
||
|
||
|
||
| Directors/es | ||
| Mostra i educació | ||
| Notícies | ||
| Edicions anteriors | ||
| Índex de pel·lícules | ||
| Entrades i abonaments | ||
| Organització | ||
| Com arribar-hi | ||
| Mitjans de comunicació | ||
| Contacte | ||
Inscripció |
||
Programació |
|
| → Totes les pel·lícules es projectaran subtitulades en català o castellà. →Hi haurà traducció consecutiva de les presentacions i debats de cada jornada. |
|
| Programació completa | Totes les pel·lícules |
Fitxa tècnica |
|
 |
|
| Nacionalitat, any: França / Algèria. 2008 Director: Rabah Ameur-Zaimeche Producció: Rabah Ameur-Zaïmeche Imatge: Irina Lubtchansky Música: Sylvain Rifflet Edició: Nicolas Bancilhon Intèrprets: Salim Ameur-Zaimeche, Abel Jafri, Sylvain Roume, Christian Milia-Darmezin, Larbi Zekkour, Mamadou Kebe, Rabah Ameur-Zaimeche. Decorats: François Musquet, Patrick Horel Scénario: Rabah Ameur-Zaïmeche, Louise Thermes Guió: Rabah Ameur-Zaïmeche, Louise Thermes Produït per: Sarah Sobol (Sarrazink Productions) / Distribuit per: Sophie Dulac Duració: 93 min. Idiomes: VO francès amb subtítols en català. Enllaç d’interès: http://www.africultures.com/php/index.php?nav=article&no=7627 |
|
SINOPSI En un decorat cobert per un vermell uniforme treballa un grup de mecànics immigrants. En aquest univers completament hermètic, Mao, el patró, intenta aconseguir la pau social escometent la construcció d'una mesquita. No obstant això, els veritables problemes de la comunitat sorgeixen quan el patró decideix nomenar l'iman sense el consens dels altres. Dernier maquis, de factura franco-algeriana i dirigit pel cineasta Rabah Ameur-Zaimeche, és l'últim capítol del tríptic sobre la immigració format per Wesh Wesh, qu'est-ce qui se passe? i Bled Number One. Presentada a la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes. |
|
CRÍTICA |
|
| Ens recordem de la taronja Bob, robada al nedador de Seuret, puntuant els paisatges oberts de Bled Number One. De Kamel “doble càstig” al patró Mao, el cineasta-actor Rabah Ameur-Zaïmeche ha optat pel color vermell. Vermell, el color del maquis (la resistència francesa armada contra el nazisme), el color de les paletes que, en el
seu impressionant primer plànol, esculpeixen un espai escènic d'ambient regirat: monumentalitat teatral de “pujades del vermell”, banalitat del gest de la minúscula silueta pescada recollint les paletes del seu carretó elevador. De la modulació impressionista dels colors naturals del bled (poble) al monocrom expressionista de Dernier Maquis, la diferència és abismal. Aquest gest radical puntua l'agudesa política del cinema de Rabah Ameur-Zaïmeche i l'audàcia falsament relaxada d'aquest home. En aquests temps de folklorització de l'herència comunista, de la commemoració hipòcrita o semi-vergonyosa del Maig del 68, com retornar el poder a un dels
símbols més utilitzats, però també compartits? Com recarregar d'energia el vermell? Per a baix: la paleta, peça humil i arcaica d'un capitalisme sense edat. Per a dalt: la potència de l'art assumit, i la posada en escena frontal, pictòrica i teatral. Cahiersducinema Crítica sencera: http://www.cahiersducinema.com/article1743.html. |
|
BIOGRAFIA / FILMOGRAFIA DEL DIRECTOR
|
|
 |
Rabah Ameur-Zaimeche va néixer a Algèria el 1966 i es va traslladar a França el 1968. Va créixer en Montfermeil, als afores de París. Després de graduar-se en Sociologia, va crear Sarrazink Productions el 1999. Tres anys més tard va produir i va dirigir el seu primer llargmetratge, Wesh Wesh, qu'est-ce qui se passe?, que va obtenir diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Louis Delluc i el Wolfgang Staudte Award a Berlín. El 2005 va escriure i va dirigir Bled Number One, segon extracte de la seva trilogia de la immigració. |
IMATGES |
|
 |
|
 |
|
 |
|
CONTACTES |
|
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs