LO QUE EL DÍA DEBE A LA NOCHE
('Ce que le jour doit à la nuit')

SINOPSI

Estava de vacances a l'estranger, fa ja tres anys, quan vaig conèixer la novel·la de Yasmina Khadra Lo que el día debe a la noche llegint una crítica en un diari. Havia llegit ja uns quants llibres seus i m'agradava aquest autor pel seu estil i per la seva manera d'abordar els temes més candents de la nostra societat amb força, autenticitat i talent. El tema d'aquesta nova novel·la no podia ser més suggeridor per a mi. Tractava sobre Algèria i sobre l’increïble destí d'un noi anomenat Younes, convertit en «Jonas» a l'Algèria francesa del període comprès entre el 1940 i el 1962. La història d'una vida i d'un amor impossible. Aquesta ressenya em va seduir immediatament. En aquest llibre hi havia una pel·lícula… Però estàvem en ple mes d'agost. Com podia aconseguir la novel·la? Tot estava tancat: la meva oficina de París, l'editor… El meu fill (el director Alexandre Aja) tornava als Estats Units i es reuniria amb mi: «En canviar d'aeroport, mira si per casualitat trobes aquest llibre en alguna llibreria». I es va donar aquesta casualitat... i una mica més, jo crec en els senyals! Just quan Alexandre preguntava si tenien la novel·la, un empleat de la llibreria estava obrint un nou paquet, i era el del Lo que el día debe a la noche! Alexandre em va portar la novel·la com si es tractés d'un tresor, i la vaig devorar en tres dies. Estava totalment transportat. Em sentia tan en osmosi amb aquesta història que vaig tenir la impressió —i ho he dit sovint a Yasmina després— que el llibre em va arribar com predestinat, i que si em dedicava al cinema havia estat per portar un tema d'aquestes característiques a la gran pantalla. Em semblava que tot el meu aprenentatge, que tota la meva experiència de cineasta, estaven a l'espera inconscient d'una novel·la com aquella.

Per què?

Simplement perquè un escriptor algerià, prescindint de tot prejudici, ens parla sobre Algèria, la meva terra natal, des de l'assossec, des de la fraternitat. I perquè aquesta història d'amor increïble ens projecta cap a imatges imbuïdes de simbolisme. És com si Émilie, la noia bonica, representés França i Younes, l'àrab ben plantat, a Algèria. Entre tots dos països hi ha hagut sempre un amor boig i apassionat. Em vaig sentir atrapat, abduït, subjugat, torbat (podria afegir-hi moltíssims adjectius més!), estava en un estat d'excitació que no havia experimentat mai. Només desitjava una cosa: tornar aviat a París per obtenir-ne els drets. Tan aviat com vaig arribar a París, vaig voler conèixer Yasmina Khadra per explicar-li com desitjava adaptar la seva novel·la i fins a quin punt sentia que era jo, i no un altre, qui havia de fer aquesta pel·lícula. No va ser fàcil. Em vaig posar en contacte amb la seva editora, que finalment em va aconsellar escriure una carta a l'autor.

Una història de reconciliació d'aquest tipus no és gaire habitual en la literatura algeriana…

Tinc la impressió que a Algèria aquest llibre, en certa manera, ha obert el camí a les paraules. Fins i tot vaig sentir per primera vegada certs algerians dir-me: «Quan els francesos d'Algèria vau pujar als vaixells vau plorar perquè marxàveu, però sabíeu que nosaltres, des de l'altre costat de la tanca del port, també ploràvem perquè perdíem els nostres amics, els nostres veïns, els nostres companys de feina?». Tinc la impressió que aquest llibre ha obert una bretxa, ha mostrat un aspecte diferent del que solem veure.

Al llibre i, per tant, també a la pel·lícula, el que resulta impactant —i bastant estrany en relació amb la guerra d'Algèria— és que la història literària supera la Història, així de simple…

Si no se sabés que es tracta de l'adaptació d'una novel·la de Yasmina Khadra, es podria pensar que aquesta pel·lícula li pertany completament. Si m'he dedicat al cinema fins ara, ha estat a l'espera d'un tal pas de testimoni. I no és un formulisme, és realment el que vaig sentir. La novel·la em va donar a més una altra cosa, de la qual no era conscient al començament, sinó que em vaig adonar de la seva importància a mesura que avancàvem en el rodatge: la possibilitat de fer una pel·lícula sobre la joventut. Lo que el día debe a la noche és una novel·la que parla de la joventut, una novel·la sobre nois i noies que estan al límit de la seva vida, per als quals tot és possible i als quals tot els arribarà: l'amor, la passió, la mort, la tristesa, la tragèdia. El meu fill, que té l'edat d'aquests personatges, em va comentar després d'haver vist la pel·lícula: «Sabia moltes coses d'Algèria, per l'àvia, per tu, per les teves pel·lícules, però ara ho he comprès. He comprès aquest vincle, he comprès el que va ser aquella ruptura, l'esquinçament, la revolució i la guerra. Ho he comprès perquè m'he identificat amb aquests personatges». Aquest és el motiu pel qual la pel·lícula pot arribar a la joventut d'avui, encara dividida, fins i tot corferida, per aquesta doble cultura i que experimenta sovint un desarrelament. La pel·lícula pot revelar el passat, la inconsciència, a través d'aquesta història èpica i sensual.

Què va ser el més complicat en l'adaptació?

Fer creïble el personatge de Younes/Jonas, aconseguir que l'espectador no el rebutgés, que no digués: «Però, què fa? Té la noia més bonica del món entre els seus braços i no vol fer res!», i que, al contrari, el comprengui, senti empatia amb ell, amb les seves afliccions, amb el seu respecte a la paraula donada. Això va ser el més complicat i el més delicat. Com presentar aquest personatge que tothom estima i que fa creure que no estima a ningú, quan en realitat estima a tothom i és presoner del seu jurament.

Com es va desenvolupar el rodatge a Tunísia en plena Primavera Àrab?

La col·laboració dels tunisians em va permetre concentrar-me essencialment en la pel·lícula… Per a mi, era una forma de contribuir a aquella renovació. Havíem fet aquesta pel·lícula enmig de la incertesa, però l'havíem fet! Teníem protecció militar permanent i atenta, i, a més, les més altes autoritats (el president de la República) ens van agrair que haguéssim mantingut el rodatge allí.

Com estava anímicament quan va mostrar la pel·lícula a Yasmina Khadra?