UN CERDO EN GAZA ('Le cochon de Gaza')

SINOPSI

A Un cuento chino (2011) una vaca queia del cel. A la pel·lícula d'Estibal no cauen vaques, però sí que neda un porc, que acabarà a la petita embarcació de Jaafar. Ell és un humil pescador palestí que sense poder desfer-se del porcí decideix explotar la seva adquisició d'una manera singular: venent-ne l’esperma a una bella jove (Baya Belal), criadora de porcs i resident al territori enemic.

Sylvain, com vas tenir la idea d'abordar un conflicte tan dens a través d'una comèdia?

S.E.: Bona pregunta. La idea era buscar una manera de dir coses, però que tots poguessin rebre-les de forma graciosa, buscar el que tenen en comú tots dos costats (el rebuig al porc era el punt en comú) i tractar de desenvolupar un vincle. La idea era intentar fer riure, però com un crit de ràbia còmic. Davant d'una situació insuportable, els personatges busquen una manera de seguir endavant però amb l'humor.

En el teu cas, Baya, t'ha tocat un personatge complex, perquè bàsicament el seu desenvolupament està donat a partir del negoci que entaula amb l'home palestí. Com el vas abordar a partir de la relació de transacció que estableixen?

B.B.: El treball va ser d'imaginació, perquè ella es limita a aquest comerç però per a mi hi ha molt més que això. Vaig construir altres coses que vaig imaginar que podia fer, més enllà que ell filmi el que vulgui.

S.E: Ella va fer un treball de preparació, per estar amb el seu paper al 100 % i saber d'on ve i per què actua d'aquesta manera. La idea era conèixer el personatge, i afegir-hi coses que no són a la pel·lícula.

I la recepció a Palestina i Israel? Què en poden comentar?

S.E: Encara no ho sabem, no va haver-hi estrena allà però fins ara tenim molt bons comentaris de tots dos costats. Hi ha molta atenció a França, allà hem rebut molt bons comentaris d'israelians i palestins. S'han fet debats de forma molt positiva, és un petit miracle que hem aconseguit. A la gent de Gaza li ha encantat la pel·lícula, perquè vam fer el doblatge amb gent d'aquella zona. Ara tenim la idea de projectar-la allà i a Israel. Veurem què passa.

Quines idees tenien sobre aquest conflicte abans, i com es van modificar aquestes idees a partir de la realització de la pel·lícula?

B.B.: Quan era a l’Uruguai i vaig llegir un llibre molt fort sobre les guerres a l’Orient Mitjà, va ser tot un cop per a mi. Era una època molt negra, i ell tenia la idea de fer alguna cosa còmica. Vam anar treballant sobre un projecte de teatre i un altre de filmació. I ell em va convocar per a aquesta idea, sobre un llibre escrit per un periodista anglès. Vaig descobrir molt amb aquest llibre, sobretot que no és suficient veure la televisió o llegir els diaris per entendre aquest tema.

S.E.: Vam fer la pel·lícula amb la gent de tots dos costats. Les dues parts són víctimes d'alguna cosa, estan bloquejats i no poden seguir endavant. I això ho mostrem amb el soldat israelià que és a Gaza, avorrit i vivint a casa del palestí. No al mateix nivell, però tots dos estan en una situació insuportable. Ells volen viure bé, però no ho aconsegueixen.

He vist l'últim espectacle del Theatre du Soleil, Los náufragos de la loca esperanza, i un altre film francès: La fuente de las mujeres. En tots dos casos, veiem com França reflexiona sobre conflictes d'altres països. Per què creuen que passa això?

S.E.: És un conflicte universal, hi ha molta injustícia i això afegeix molta preocupació en societats multiculturals, com a França, on hi ha una gran comunitat jueva i una gran comunitat d'àrabs. A més, hem vist que altres conflictes al món tenen a veure amb aquest conflicte entre jueus i àrabs. Tot això està vinculat.

B.B.: Entre les comunitats no hi ha problemes, és un problema polític. La creativitat dels artistes busca que es pugui parlar i aconseguir una catarsi. Cridar la veritat, dir que la gent vol viure en pau i viure tranquils.

S.E.: Jo volia filmar-la a Gaza, però no va ser possible. Així que vam anar a una illa del mar Mediterrani, Malta. Al principi no estava gaire content, perquè volia un conte però alhora molt realista. Però quan vam ser-hi vam veure que era bastant semblant, així que ho vam fer allà. I va estar bé perquè de tots dos costats van sortir del seu país per filmar, i això va produir un bon ambient durant el rodatge. Els interiors es van fer a Alemanya, en un estudi.

L'aparició del porc pot ser presa com un fet estrany, però també pot buscar-se una explicació lògica, oi?