| Inici | ||
| Presentació | ||
| Programació | ||
 |
||
|
||
|
||
| Debats i cinefòrums | ||
| Directores/s VIII Mostra |
||
| Edicions anteriors | ||
| Índex de pel·lícules |
||
| Entrades i abonaments | ||
| Organització | ||
| Com arribar-hi | ||
| Mitjans de comunicació | ||
Directores i directors VIII Mostra de Cinema sobre el Món Àrab, Mediterrani i del Pròxim Orient |
|
 |
YASMINA ADI directora d’Ici on noie les Algériens |
Nascuda a França, Yasmina Adi va començar treballant com a agregada de premsa abans de passar a ajudant de direcció i, a continuació, a escriure documentals. L'autre 8 mai 1945 - Aux origenes de la guerre d'Algérie, la seva primera pel·lícula, va participar en nombrosos festivals i va ser guardonada diverses vegades. Aquí se ahogan los argelianos - 17 octubre de 1961 és el seu segon documental. FILMOGRAFIA 2008 L’autre 8 mai 1945 - Aux origines de la guerre d’Algérie (doc)2011 Ici on noie les Algériens – 17 octobre 1961 (doc) |
|
 |
HANY ABU-ASSAD director de Omar |
| Hany Abu-Assad (en àrab هاني أبو أسعد) és un cineasta neerlandès d'origen palestí, nascut l’11 d'octubre de 1961. Es va fer mundialment conegut el 2005 a causa de la seva polèmica pel·lícula Paradise Now, sobre les peripècies de dos joves palestins que es preparen per immolar-se en un atemptat suïcida a Israel.
Abu-Assad va néixer a la ciutat galilea de Natzaret. El 1980 va emigrar als Països Baixos i es va establir a Haarlem, on va estudiar enginyeria tècnica. Va ser contractat en acabar els seus estudis com a enginyer aeronàutic; però els seus caps van acomiadar-lo aparentment en descobrir que el seu empleat era araboisraelià i no jueu. Abu-Assad va entrar al món del cinema com a productor. El 1990 va crear l’Ayloul Film Productions. El 1998 va dirigir el seu primer film, Het 14de kippetje (‘El pollito 14’), amb guió de l'escriptor Arnon Grunberg. Després va dirigir Nazareth 2000 (2000) i Al-Quds FI Yawm Ajar (literalment, ‘Jerusalem un altre dia’, tot i que es va presentar a diversos festivals internacionals amb el títol La boda de Rana) (2002). Va produir també una pel·lícula aparentment documental, Ford Transit, l'acció de la qual se situava als Territoris Palestins, i que va ser censurada a la televisió neerlandesa en saber-se que alguns fragments eren de ficció. Va generar molt debat sobre els límits del gènere documental. El 2006 la seva pel·lícula més coneguda, Paradise Now, va rebre un Globus d'Or a la millor pel·lícula en llengua no anglesa i va tenir una nominació a l'Óscar de la mateixa categoria. Als Països Baixos va guanyar el Gouden Kalf a la millor pel·lícula neerlandesa. |
|
| FILMOGRAFIA com a director | |
|
|
 |
AHMAD NATCHE director i guionista de Dos metros de esta tierra |
| Ahmad Natche neix el 1974 a Sevilla, Espanya, de pare palestí. Llicenciat en Comunicació Audiovisual, es gradua en Muntatge Cinematogràfic a l’EICTV de San Antonio de los Baños, Cuba. Ha desenvolupat una àmplia tasca com a muntador de cinema i vídeo, i ha rebut el Premi Ícaro pel seu muntatge de Querido Camilo (2007), de Daniel Ross i Julio Molina, sobre el primer objector de consciència nord-americà en la guerra de l'Iraq. Com a director, obté un premi FAD a la Millor Obra de Ficció pel seu curtmetratge El extranjero (2000). Ha col·laborat com a crític de cinema en diverses publicacions.
FILMOGRAFIA La llamada de las piedras, Palestina, 1998, 30 min, documental, beta SP El extranjero, Cuba, 2003, 3 min, ficció, 16 mm Se vende piano, Cuba, 2000, 5 min, documental, Hi-8 Zoia, Cuba, 2001, 2 min, ficció, 16 mm Cada pez a su estanque, España, 2007, 58 min, documental, DVCPro Dos metros de esta tierra (‘Metran men hada al-turab’), Palestina, 2011, 82 min, ficció. |
|
 |
NURI BILGE CEYLAN director de Sueño de invierno i de les pel·lícules seleccionades a la retrospectiva de La Mostra de CineBaix |
Nuri Bilge Ceylan (Istanbul, Turquia, 26.01.1959). Enginyer electrònic per la Universitat de Bogazici (Bòsfor), estudià cinema dos anys a la Universitat Mimar Sinan d’Istanbul. Admirador de Bergman, Tarkovski, Bresson, Ozu i Kiarostami. Director, guionista i sovint també director de fotografia, productor i a vegades actor, quan no també muntador, de la seva pròpia cinematografia. Un cinema taciturn. Estèticament molt potent, acusat d’esteticista. Hi ha una certa continuïtat argumental i temàtica entre els seus films. Sempre, la família, com a microcosmos, cau d’experiències (sentimentals) doloroses, foscors del món adult… I el rerepaís. Turquia, la gent senzilla. |
|
| RETROSPECTIVA de La Mostra de CineBaix 2014 | |
 |
DJAMILA SAHRAOUI directora de Yema |
| Va néixer a Algèria el 1950 i es va establir a França el 1975, on segueix vivint. Després de realitzar estudis en Humanitats, es va llicenciar a l’IDHEC en direcció i muntatge. El 1980 va dirigir el seu primer curtmetratge de ficció, Houria. Amb La Moitié du ciel d'Allah el 1995, va debutar la seva crònica sobre la societat algeriana, seguida de la pel·lícula Algérie, la vie quand même el 1998, rodada a Tazmalt, la seva ciutat natal. El 2000, va dirigir Opération Télé-cités, un documental produït per France 3. Barakat! és el seu primer llargmetratge de ficció. FILMOGRAFIA 1980 Houria 1990 Avoir 2000 ans dans les Aurès 1992 Prénom Marianne 1995 La Moitié du ciel d’Alla 1998 Algérie, la vie quand même 2000 Opération Télé-cités 2001 Algérie, la vie toujours 2003 Et les arbres poussent en Kabylie 2006 Barakat! 2012 Yema |
|
 |
LEÏLA KILANI directora de Sur la planche |
| Nascuda el 1970 a Casablanca, Leïla Kilani va estudiar Econòmiques a París, va obtenir un màster d'Història i Civilització de la Mediterrània i va preparar una tesi a l'Escola d'Alts Estudis de Ciències Socials. Periodista independent des del 1997, es va orientar cap al cinema documental a partir del 1999 i ha realitzat, entre d'altres, Tanger, li rêve des Brûleurs, presentat al FCAT 2005. FILMOGRAFIA 2002 Zad Moultaka, passages - Tanger, le rêve des brûleurs 2008 Nos lieux interdits 2011 Sur la planche |
|
 |
MAIS DARWAZA directora de The Dinner |
| The Dinner ('El Sopar'), Mais Darwaza, 20 min, Jordània, 2013. VOSC |
|
 |
LAILA TRIQUI directora de Drapeau Blanc |
| Drapeau Blanc ('Bandera Blanca'), Laila Triqui, 20 min, Marroc, 2013. VOSC |
|
 |
KAOUTHER BEN HANIA directora de Wooden Hand |
| Wooden Hand ('Mà de fusta'), Kaouther Ben Hania, 23 min, Tunísia, 2013. VOSC |
|
 |
SARAH MOURAD directora de Quietly |
| Quietly ('Silenciosament'), Sarah Mourad, 10 min, Egipte, 2013. VOSC |
|
 |
BAHIA ALLOUACHE directora d'Une journée ordinaire |
| Une journée ordinaire ('Un dia corrent'), Bahia Allouache, 22 min, Algèria, 2012. VOSC |
|
 |
CHRISTOPHER OLGIATI director de Dins del món secret de Muammar Gaddafi |
| Christopher Olgiati és un premiat director de televisió i productor. La major part de la seva carrera ha estat amb la BBC de Londres. FILMOGRAFIA (televisió)
|
|
 |
TALAI DERKI director de Return to Homs |
Nascut a Damasc el 1977, Talal Derki és un cineasta sirià que va estudiar cinema a Atenes i es va graduar el 2003. Ha fet dos curtmetratges de ficció i cinc documentals. Les seves pel·lícules han estat seleccionades prèviament en diversos festivals (Tessalònica, Festival de Cinema Àrab de Rotterdam...) i han rebut diversos premis com el Falcó de Plata al Festival de Cinema Àrab de Rotterdam 2011 per Azadi, i una Menció Especial del Jurat a l’Arab Camera Film Festival 2012, per Lajat. Totes dues pel·lícules fetes durant la revolució siriana i projectades amb pseudònims, abans que Talal Derki decidís sortir de Síria amb la seva família. FILMOGRAFIAReturn to Homs – 2013 Lajat – 2012 Azadi - 2011 |
|
 |
UMUT DAG director de La segunda mujer |
| Umut Dag és un jove director de cinema nascut a Viena de pares turcs. Va ser assistent de producció en diverses pel·lícules mentre cursava estudis a l'escola de negocis de la capital austríaca. El 2006 va començar a estudiar direcció a l'Acadèmia de Cinema de Michael Haneke i, després de dirigir algun curt i diversos vídeos musicals, ens presenta la seva òpera prima a la gran pantalla [La segunda mujer] entamoscine.com/tag/umut-dag/ PREMIS I RECONEIXEMENTS Festival de Cinema Europeu de Lecce: Premi del Públic per La segunda mujer (2012) Festival Internacional de Cinema de Salerno: Premi Especial del Jurat per La segunda mujer (2012) Festival de Berlín: Secció Panorama per La segunda mujer (2012) Festival de Filadèlfia: Menció Especial per La segunda mujer (2012) Viennale
|
|
 |
EDDINE ALA SLIM,
YOUSSEF CHEBBI
i ISMAËL LOUATI directors de Babylon |
| EDDINE ALA SLIM | |
 |
Eddine Ala Slim viu i treballa a Tunísia. Ha dirigit tres curts L’automne, Une nuit parmi les autres i The Stadium. El 2010, durant la revolta i posterior repressió del poble tunisià, va dirigir Journal d'un homme important, una sèrie de vídeo de quatre capítols, a la qual va seguir una segona sèrie titulada Journal d'uneix femme important. Es mou en el terreny de l'experimentació cinematogràfica. Ha estat premiat internacionalment (FID Marseille, DocLisboa, entre d'altres) i el seu treball ha estat projectat en festivals i museus de tot el món, entre ells el MoMA, el Centre Georges Pompidou o Tabakalera FILMOGRAFIA
|
YOUSSEF CHEBBI
|
|
 |
Youssef Chebbi ha escrit i produït nombroses curtmetratges, a més de ser ajudant de direcció en dos llargmetratges, Les Secrets, de Raja Amari, i Trente, de Fadhel Jaziri. Hacia el Norte és la seva primera producció professional. FILMOGRAFIA com a director
|
ISMAËL LOUATI |
|
 |
Ismaël Louati va néixer el 1981 a Tunísia. És fotògraf, bloguer i ciberactivista. FILMOGRAFIA2012 Babylon (documental) |
 |
LORRAINE LÉVY directora de Le fils de l’autre |
| Germana del famós escriptor Marc Lévy (de qui va portar a la pantalla la novel·la Mes amis, mes amours), Lorraine Lévy va començar la seva carrera com a directora i escriptora de teatre. Després de la fundació de la companyia L'Entracte el 1985, va escriure i va dirigir Finie la comédie (1988), Zelda (premi Beaumarchais el 1991) i Le partage (1993, presentat al Festival d’Avinyó). En la dècada de 2000 va començar a treballar com a guionista per a la televisió i va firmar més de 30 guions per a les principals xarxes nacionals, incloent-hi France Télévision, Canal+ i TF1. La seva primera pel·lícula per a la gran pantalla, La première fois que j'ai eu 20 ans, és del 2005, encara que l'èxit va venir amb Mes amis, mes amours (2008), una comèdia amb un repartiment que inclou Vincent Lindon, Pascal Elbé i Virginie Ledoyen. El 2010, firma com a directora, i també com a escriptora, Un divorce de chien, sempre per a la televisió. Le fils de l’autre és la seva última pel·lícula per al cinema. |
|
| FILMOGRAFIA com a directora | |
|
|
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs