Hany Abu-Assad: «El millor moment d’un actor és aquell en què perd la seva virginitat en rodar»
El director palestí nominat a l’Oscar estrena a Espanya “Omar”, una història d’amor i confiança en terres ocupades
Abu-Assad explica que la inspiració per fer Omar li va arribar quan rodava Paradise Now, l'altra pel·lícula amb la qual va aconseguir el 2006 ser nominat a l'Oscar. Llavors li va servir per posar el seu nom en el panorama cinematogràfic mundial. I també per començar una nova història: «Quan estàvem rodant Paradise Now a Palestina vam tenir la sensació que algú ens espiava. Potser era veritat o potser no, però aquesta sospita es va convertir en una mena de paranoia, una mica de bojos» [...]. «Vaig començar a pensar en què farien amb les nostres dades, de quina manera ens afectaria, com es comportaria un amic a qui descobrissin coses i estigués sota pressió...»
Aquests temors els va plasmar Hany Abu-Assad anys després en el guió d’Omar [...]. Amistat, confiança i les formes d'actuar quan els secrets són desvelats són els seus nusos gordians. El paisatge és la Cisjordània ocupada i el mur que separa els seus territoris, una tàpia que el protagonista es dedica a saltar d'un costat a l'altre per amor. Una barreja que assegura «ha agradat fins i tot a Hamàs» en les projeccions a la seva terra.
Malgrat que es tracta d'una pel·lícula rodada en ple conflicte, la política no hi pren el protagonisme i només és l'element que inicia l'acció. Abu-Assad ho tenia molt clar en plantejar una pel·lícula amb els sentiments per sobre de tot: «Jo em considero, sobretot, un director de cinema. I després sóc un director palestí. No em cal parlar del conflicte palestinoisraelià explícitament a la pel·lícula, perquè acabarà apareixent», apunta abans d'assenyalar que el seu objectiu màxim és que els seus treballs siguin el més «universals» possibles: «Els aspectes polítics canviaran, tard o d'hora. Però jo no vull que la meva pel·lícula mori ràpidament, vull que visqui per sempre.»
Els vímets de la trama els posa un elenc d'actors sense experiència prèvia "però amb molt de talent», apunta el director. «Vaig estar sis mesos buscant el càsting de la pel·lícula, centrat només en això. Per a mi el talent en un actor el trobes si aquest és capaç de treballar honestament amb les seves emocions. Si trobes això i l’entrenes abans del rodatge, aconsegueixes el millor moment d'un actor per rodar una pel·lícula, aquell en el qual perd la seva virginitat», detalla. I explica el cas de Leem Lubany, Nadia a la cinta: «És una actuació magnífica i, com a director, sentia que no seria capaç de tornar a aconseguir una interpretació tan bona amb ella. Només pots perdre la virginitat un sol cop», diu rient.
Cap a la «independència» palestina
Abu-Assad, que reconeix en els seus treballs la influència de directors iranians, francesos o espanyols com Carlos Saura (de qui elogia Cría cuervos), explica en la nostra xerrada el procés que ha viscut el seu país i el seu cinema en els últims anys.
«En el camp polític hi ha un canvi, més cosmètic que una altra cosa. Tenim menys controls policials a Palestina i coses així. Són detalls que no canvien el context del que està succeint. El que sí que ha canviat és que cada vegada som més independents a l'hora de poder fer pel·lícules», es felicita. Amb Omar ha aconseguit que la major part del finançament vingui de Palestina i no d'Europa, com va succeir en Paradise Now (una coproducció d'Holanda, França i Alemanya).
Tot i això, el realitzador puntualitza que el seu país està encara lluny de tenir una indústria cinematogràfica, cosa que -malgrat obligar-lo a fer un càsting d'actors novells- té els seus avantatges: «La manca d'aquesta estructura em va donar també molta llibertat a l'hora de treballar», afirma agraït.
Diego Casado – hoycinema.abc.es |