SOBRE LA PEL·LÍCULA

David Trueba ressuscita l'humorista Eugenio a “Saben aquell”

08/05/2023 - David Verdaguer interpreta el famós còmic català, que amb els seus acudits sorneguers va ajudar a suportar amb humor la transició a la democràcia espanyola

La setmana passada va arrencar el rodatge a Barcelona de Saben aquell, dirigida per David Trueba (seleccionat a Canes el 2002 amb Soldados de Salamina, a Sundance el 2011 amb Madrid, 1987, i a Sant Sebastià el 2013 amb Vivir es fàcil con los ojos cerrados, guanyadora de sis premis Goya, el de Millor pel·lícula inclòs, i que ha presentat més recentment Casi 40 i A este lado del mundo) i basada en els primers anys de carrera d'Eugenio, un tipus únic, referent de l'humor per a tota una generació, mort el 2001 als 59 anys i protagonista d'Un genio en apuros, film de Lluís Josep Comerón (1983), a més del documental homònim sobre la seva figura que van signar Jordi Rovira i Xavier Baig el 2018.

El seu argument presenta Eugenio (encarnat per David Verdaguer, vist recentment a la sèrie Historias para no dormir i l'última estrena del qual va ser Reyes contra Santa), jove joier que a finals dels anys seixanta coneix la Conchita (interpretada per la imparable Carolina Yuste, qui hem vist a Girasols silvestres i aviat apareixerà a la sèrie Las noches de Tefía) en un autobús de Barcelona. [...]

Aquest llargmetratge està escrit per Trueba a partir d'un guió d'Albert Espinosa (Live Is Life) basat alhora en els llibres Eugenio i Saben aquell que diu, de Gerard Jofra, fill de l'humorista. Completen el repartiment Pedro Casablanc (qui veurem en el migmetratge de Pedro Almodóvar Extraña forma de vida, que es presenta a Canes), Marina Salas (qui ja va coincidir amb Yuste a El cover) i Ramon Fontserè –que va treballar amb aquest cineasta a Soldados de Salamina, Madrid, 1987 i Vivir es fàcil con los ojos cerrados al costat de persones de l'entorn d'Eugenio interpretant-se a si mateixes.

David Trueba assegura que "Aquesta és una pel·lícula sobre l'humor. I sobre la supervivència. Eugenio va ser un dels humoristes més populars de la Transició. Tot en la seva aparença evidenciava estar renyit amb l'humor: un home seriós, de nul·la gestualitat, parapetat darrere d'unes ulleres fumades i una camisa negra, amb la cigarreta fumejant darrere un micròfon, es convertiria en el culpable de fer riure tot un país. Però... què s'amagava dins seu?

El productor Edmon Roch (Ikiru Films) afirma: “Recordo quan vaig anar a veure aquell humorista que feia riure fins i tot abans d'obrir la boca. Jo era un xaval de deu anys i veia com els meus pares es cargolaven de riure només de veure aquest home alt, assegut en un tamboret, allargant cada moviment amb gest impàvid abans de començar a parlar. Hi havia una litúrgia, una expectativa, un ritual palpable. Més endavant, quan vaig descobrir Buster Keaton, vaig pensar en la cara impertorbable d'Eugenio: la seva figura continua present a la nostra memòria i el seu humor continua vigent”.