Maher Abi-Samra,
realitzador de
Dones de Hezbollah (Nisaa min Hizbulah) (Líban)

Maher Abi-Samra és un realitzador independent que va començar la seva carrera com a fotògraf per a diferents publicacions i per l’agència Reuters. Nascut a Beirut el 1965, Abi-Samra va estudiar teatre a la Universitat del Líban i va fer estudis superiors d’audiovisual a l’Institut Nacional de la Imatge i el So de París.

Va treballar com a assistent d’altres directors abans de signar les seves pròpies pel·lícules.

Entre els seus documentals destaquen Le syndrome du retour, Bâtir sur des vagues, Femmes du Hezbollah, Being in Palestine,Les habitans de l’hôpital de Chatila, Roundabout Chatila, aixi com el seu últim  curtmetratge Merely Smell.

Omar Amiralay va néixer a Damasc l’any 1944. Fill de mare libanesa i d’un oficial de l’exèrcit otomà, el 1965 es va traslladar a París per estudiar teatre al Théâtre des Nations, però es va acabar decantant pel cinema. Es va formar al institut Hautes Études Cinématographiques i des d’un bon començament es va inclinar cap als documentals.

Poc després va decidir tornar a Síria per desenvolupar la indústria del setè art al seu país. Va debutar com a director l’any 1970 amb Assay on the Euphrates dam. Les pel·lícules d’Amiralay, considerat el pare del documental àrab, retraten la societat i la política de Síria i denuncia l’adoctrinament i els excessos del règim del partit Baas, fet que li ha comportat més d’un problema i la prohibició d’alguns dels seus documentals. El seu prestigi l’ha portat a rodar fora de Síria diferents conflictes socials, com la guerra civil del Líban (Les malheur des uns...). És autor d’una vintena de llargmetratges i documentals, entre ells Le sarcophage de l’amour, Video sur sable, La dame de Shibam, Mudarres, Tabag al Sardine i Déluge au pays du Baas.

Autora de només dos documentals com a realitzadora, Je suis celle qui porte les fleurs vers sa tombe i Hé!, n’oublie pas le cumin, Hala Al Abdalla, que viu a París des del 1981, desenvolupa la seva trajectòria cinematogràfica entre Síria i França encara que també passa llargues temporades al Líban. Nascuda l’any 1956 a Síria, Hala Abdalla ha estat fundadora de la productora Ramad Films.

Va estudiar enginyeria agrònoma a la Universitat de Damasc, i ciències genètiques i antropologia del món àrab a París. Però quasi sempre s’ha dedicat al cinema, sobretot a tasques de producció. El seu nom figura també en els crèdits de diferents obres com a co-realitzadora i col·laboradora artística. En el seu primer documental, Je suis celle qui porte les fleurs vers sa tombe, parla de les dones que s’han quedat a Síria i les que han decidit anar a viure a França. El documental ha rebut diversos premis als festivals de Dubai, Beirut i Rotterdam, entre d’altres. El 2007 va forma part del jurat de la mostra de Venècia. En aquests moments està preparant un nou documental que es titularà Le dessin de tous les matins du monde.

Considerat un dels cineastes principals del seu país, Síria, Oussama Mohammad va néixer a Latakia el 1954. Va estudiar cinematografia a Moscou, on es va diplomar el 1979. Va començar la seva carrera fent curtmetratges, amb títols com Pas à pas i Aujourd’hui et chaque jour. Més endavant es va obrir a produccions més llargues i des de llavors ha alternat les pel·lícules de ficció amb els documentals.Entre els llargmetratges que ha dirigit hi figuren Étoiles du jour, molt aclamat al món àrab. També ha realitzat, juntament amb Omar Amiralay i Mohammad Malas, els documentals Ombre et lumière i Mouddarres. L’any 2002, la pel·lícula que es projecta al festival de Sant Feliu, Sacrifices, es va presentar a la secció Un certain regard, a Cannes. Ha estat director del Cinema Nacional de Damasc.