L’Iván s'enamora de la Hadoum, una nova companya, a l'hivernacle d'Almeria on treballen tots dos. Tanmateix, el seu anhelat ascens laboral interferirà en la seva relació, forçant-lo a decidir quin tipus de persona vol ser.
Crítica:
17/02/2026 - BERLINALE 2026: El primer llargmetratge de Ian de la Rosa se centra en un idil·li d'estiu ambientat entre les tensions econòmiques i socials del sector de l'agricultura a Espanya
El guionista i director de televisió espanyol Ian de la Rosa ha presentat la seva òpera prima, Iván & Hadoum, a la secció Panorama de la Berlinale. El títol d'aquest drama romàntic sobre la classe treballadora fa referència als protagonistes: dos joves que treballen en un magatzem agrícola integrat a la cadena de subministrament europea i que comencen una relació un estiu.
L’Iván (Silver Chicón) és un home trans que treballa allà com a carretoner. A causa de la llarga relació de la seva família amb els propietaris, li ofereixen un lloc com a cap de magatzem. Aquest ascens representa tant el progrés en l’àmbit professional com una necessitat pràctica, ja que li permetria mudar-se amb la seva mare, germana i nebot a un lloc millor. La Hadoum (Herminia Loh Moreno) comença a treballar al magatzem com a temporera. Tots dos es coneixen perquè havien anat a l'escola junts, abans que l’Ivan fes la transició. Després que la Hadoum es faci mal a la feina i rebutgi anar a l'hospital per evitar l'escrutini que podria portar a una inspecció del magatzem, tots dos tornen a connectar. Una trobada posterior en un bar que es converteix en una aventura d’una nit marca l’inici d’una relació més íntima i propera.
Iván & Hadoum respon a la representació moderna dels amants tràgics, si bé està marcada per l'estatus social i les dinàmiques de la identitat. Tots dos protagonistes es troben en posicions marginals —la Hadoum té arrels marroquines i l’Ivan és un home trans—, però l'obstacle principal per a la seva relació no té tant a veure amb la identitat, sinó amb la jerarquia social. La Hadoum va de treball temporal en treball temporal, viatjant d’un costat a l’altre i veu el magatzem com una parada provisional mentre planeja el seu proper viatge al nord d'Àfrica. Per la seva banda, l’Iván continua estant ancorat per les seves obligacions familiars. Com que és el principal sosteniment econòmic de la família, s'espera que asseguri millors condicions de vida per als seus familiars i que sigui lleial al propietari del magatzem, en Manuel (Nico Montoya). En Manuel era el soci del difunt pare de l'Ivan, al qual veia com un germà, i ara considera que és en part responsable del benestar de la família.
De la Rosa situa el romanç dins el context més ampli de la classe treballadora. Al principi, la Hadoum es mostra reticent davant de la idea de començar una relació, mentre que l’Ivan comença a sentir alguna cosa per ella perquè l'accepta tal com és. Tot i això, el seu dilema gira al voltant de la mobilitat econòmica. El magatzem s'enfronta a una possible venda i planeja reduir la plantilla a la meitat. Aquesta imminent reestructuració mobilitza els treballadors, liderats per la Hadoum en la seva protesta col·lectiva. Així, l’Iván està dividit entre la lleialtat a la directiva, l'obligació familiar i l'afecció personal.
Per tant, la història barreja un idil·li amb un conflicte laboral, amb la masculinitat trans de l'Ivan present, però no en un primer pla temàtic. Tot i que la pel·lícula tracta els problemes de la classe obrera, els drets laborals i l'explotació d’una manera similar a la tradició de Ken Loach, divergeix formalment de l'estètica convencional del realisme social. De la Rosa i la directora de fotografia Beatriz Sastre aprofiten el paisatge assolellat d'Almeria com a teló de fons per a l'incipient romanç i, alhora, inclouen una trama paral·lela sobre la lluita de classes. En moltes ocasions Sastre enquadra l’Iván en primers plans, i això reforça la creixent sensació de pressió que defineix cada vegada més la seva postura en enfrontar-se a aquests dilemes.
En definitiva, Iván & Hadoum combina elements del gènere romàntic amb el drama social en un registre mesurat que es resisteix a caure en un melodramatisme evident. Encara que la pel·lícula segueix el trop de l'amor prohibit, posa gradualment el focus en qüestions com la identitat i la (auto)acceptació, permetent que el conflicte laboral serveixi com a context més que com a vehicle principal per a la crítica política.
