Aquesta pel·lícula és una carta d’amor a Irlanda i té un gir final que obliga a posicionar-se.

És un viatge conegut, però molt emocionant

Dirigida per Morgan Matthews, A 500 millas de casa es guarda un as per al tercer acte

Les road movies familiars solen seguir una fórmula que coneixem bé: tenim un viatge, personatges que arrosseguen un trauma i una sèrie de trobades que els acaben canviant la vida. De fet, A 500 millas de casa segueix precisament aquesta estructura, encara que aconsegueix diferenciar-se gràcies a un gir en el tram final que transforma completament la història.

Dirigida per Morgan Matthews i a partir de la novel·la del mateix nom, la pel·lícula segueix dos germans que s’escapen de casa després d'assabentar-se que el divorci dels seus pares els podria separar i emprenen un llarg viatge fins a la costa oest d'Irlanda per retrobar-se amb el seu avi.

Un viatget per Irlanda

A 500 millas de casa arrenca quan el Finn descobreix que el divorci dels seus pares podria separar definitivament la família. Decidit a retrobar-se amb el seu avi John, amb qui fa temps que no parlen, acaba fugint de casa amb el seu germà petit Charlie (interpretat pel petit Dexter Sol Ansell de El caballero de los siete reinos) per recórrer més de gairebé 800 quilòmetres fins a Dingle, que és a la costa oest d'Irlanda. Durant el trajecte coneixeran la Kait, una jove artista de carrer interpretada per Maisie Williams, que acabarà convertint-se en una aliada.

Però més enllà del viatge, la pel·lícula troba el seu atractiu més gran en els paisatges d'Irlanda. La fotografia converteix la costa de Dingle en un lloc espectacular, amb imatges que funcionen com una autèntica carta d'amor a l'oest d'Irlanda. Tot i que en alguns moments recorre a tòpics culturals –els pubs, la Guinness o la música tradicional–, l'escenari aporta una bellesa constant que eleva tota la pel·lícula.

A més, el film també explora la complicada relació entre els membres de la família a través dels records del Finn i del caràcter dels dos germans. Mentre l'adolescent carrega amb el pes de la separació dels seus pares, en Charlie afronta la vida amb un optimisme contagiós malgrat els problemes de salut que arrossega des del seu naixement. I aquesta dinàmica és l’essència de la història.

Un final que canvia per complet la pel·lícula

Encara que pugui semblar un drama sensibler, hi ha alguna cosa que aconsegueix distingir A 500 millas de casa d'altres de similars: el seu final. Després de dos actes relativament predictibles, la història introdueix un últim gir que obliga a reinterpretar tot el que hem vist. Justament això és el que aconsegueix que la pel·lícula impressioni tan profundament quan acaba.

I gran part d'aquest impacte és degut al repartiment. Roman Griffin Davis torna a demostrar el talent que ja havia mostrat a Jojo Rabbit, Bill Nighy aporta la calidesa que exigeix ​​el personatge de l'avi John i Dexter Sol Ansell convenç com l'incansable Charlie. Gràcies a ells, la pel·lícula aconsegueix que, fins i tot quan força les emocions més del compte, resulti difícil no deixar-se portar per aquest viatge tan commovedor.

Belén Prieto - espinof.com