El darrer capítol

La sèrie Aida, spin-off de Siete vidas, va tenir un enorme èxit televisiu a Espanya entre el 2005 i el 2014, amb un humor senzill i costumista, de vegades de mal gust, que segurament avui dia no es podria fer, per exemple quan els protagonistes, una mica bèsties, ignorants o classistes, es ficaven amb un cambrer d’origen peruà, a qui anomenaven Machu-Pichu. Paco León, que va aconseguir una enorme popularitat per donar vida en aquesta telecomèdia al Luisma, ingenu exdrogoaddicte, reuneix la totalitat del repartiment, i per això semblava que seria una continuació de la trama. En comptes d’això, el guió, coescrit per ell, rebla el clau per preguntar-se què hauria passat si la sèrie hagués continuat en emissió quatre anys més.

Així que ha rodat un film metacinematogràfic que reconstrueix un dia de rodatge, en concret de l'últim capítol de la temporada 14, quan un home nan, que confonen amb un ewok, arriba al barri on transcorre l'acció. Després que l'actor que dona vida a aquest personatge l'agredeix sexualment, l'actriu Miren Ibarguren l'anomena en públic “nan de merda”, amb tan mala sort que la seva reacció queda gravada i es divulga a xarxes socials, fet que posa la població en contra seva. Mentrestant, Carmen Machi, que dona vida a la protagonista, la netejadora Aida, està desesperada perquè vol anar-se'n de la sèrie per dedicar-se a altres projectes (en realitat l'actriu sí que l'havia abandonat el 2010), i Eduardo Casanova no sap si ha d’explicar als seus companys que té VIH (l'actor ho va fer públic poc abans de l'estrena del film).

Va en la línia de Carmina y Revienta i la resta de produccions dirigides per Paco León, que tendeix a l'humor groller i provocador, amb un acudit amb la bandera espanyola que pot resultar força molest. Però el cineasta signa el seu millor treball, ja que inclou una encertada crítica a la cultura de la cancel·lació, i una reflexió que ve a dir que qualsevol persona, per molt bon cor que tingui, pot tenir un mal dia, i que si es treuen de context les seves paraules quedarà fatal. Es critica la dificultat actual per fer humor quan poden sorgir de qualsevol lloc associacions i minories ofeses. A més, l'autor llança una carta d'amor al producte original, argumentant que feia passar una estona divertida a persones amb problemes, i que resulta difícil trobar personatges a qui el públic agafi afecte.

Els actors tenen tanta experiència en el terreny còmic, que les seves interpretacions presenten el ritme i la frescor adequats, també a l'hora de fer d’ells mateixos. Com sempre, la reina de la funció és Carmen Machi, amb una enorme capacitat per riure's de la seva imatge pública, i de l'extens repartiment cal ressaltar l'esmentada Miren Ibarguren, que aprofita que té una vis còmica increïble. Fora d’això, aprofiten molt bé que tots tenen moments per al lluïment: Eduardo Casanova, Mariano Peña, Pepe Viyuela, Melani Olivares, Canco Rodríguez, Secun de la Rosa, David Castillo, Marisol Ayuso i la resta de l'elenc.                                             

Juan Luis Sánchez – decine21.com