Migració forçosa

Cinta animada, basada en casos reals, que busca conscienciar sobre dures situacions d'emigració, exclusió social, abusos i aixafament dels drets humans, que s'intenta relacionar amb el canvi climàtic i l'explotació irresponsable dels recursos naturals. Imatges de persones de carn i ossos al final testifiquen que el que s'explica s'ancora a la realitat.

La pel·lícula dirigida per David Baute i coescrita amb Yaiza Berrocal, segueix tres dones, la Tanit, la Valeria i la Shaila, i els desafiaments que afronten, primer amb la seva situació actual, en què es deixen la pell per tirar endavant les seves famílies, i després retrotraient-nos a dos anys abans, quan vivien unes vides raonablement felices. En efecte, la Tanit va haver de deixar el seu poblet kenyà i establir-se a Nairobi amb els seus nens, empesa per la sequera, però proveir no és fàcil i cal guanyar-se la vida al carrer; la Valeria vivia al Carib, a la colònia francesa de San Martín, i per la seva nacionalitat va poder anar-se’n amb els nens a París, però el marit queda enrere i aconseguir la reunificació no és tan senzill; mentre que l'índia Shaila aprofita una oportunitat laboral a Dubai, deixant enrere espòs i nens, però la vida de servei domèstic aquí, amb el passaport retingut, s'acosta a l'esclavatge.

El film pinta situacions dures amb sensibilitat, sense defugir la realitat, però evitant la cruesa i recorrent a la metàfora de les papallones negres. Huracans, el monsó i la sequera es lliguen a canvi climàtic, i aquest al no respecte de la dignitat de les persones, relació causa-efecte potser una mica simplificadora, tragèdies naturals i explotació humana sempre han existit. També resulta estrany l’al·lusió a tradicions religioses hindús i musulmanes, i en canvi s'ignori completament la cristiana, que s'hauria de lligar al personatge de la Valeria, per pura coherència argumental. Una de les qüestions que es planteja és la del turisme a països amb problemes, en què els visitants no saben veure els problemes socials, es queden en una superficial mirada a aquests llocs per a ells exòtics.

S’ha comptat amb una animació senzilla, reduïda en molts casos, i falta una mica d'expressivitat als personatges. En canvi hi ha alguns paisatges molt estilitzats i lírics, com les lluites al poblet kenyà, que semblen inspirades en pintures rupestres. Rubén Blades hi ha col·laborat amb una cançó, “Inmigrantes”.

José María Aresté – decine21.com