Les forces de Saruman han estat destruïdes, i la seva fortalesa assetjada. Ha arribat el moment de decidir el destí de la Terra Mitjana, i, per primera vegada, sembla que hi ha una petita esperança. L'interès del senyor fosc Sàuron se centra ara en Góndor, l'últim reducte dels homes, el tron del qual serà reclamat per Àragorn. Sàuron es disposa a llançar un atac decisiu contra Góndor. Mentrestant, Frodo i Sam continuen el seu camí cap a Mórdor, amb l'esperança d'arribar a la Muntanya del Destí.
Crítica:
Destins llegendaris
Després de les dues entregues precedents, Peter Jackson posa punt i final a l’elefantíaca novel·la de J. R. R. Tolkien (anys després abordaria la també ambiciosa adaptació del preludi de tot això: El hobbit). La trilogia d’El Señor de los Anillos es tanca amb aquest tercer episodi, El retorno del rey, i quan Jackson semblava no poder anar més enllà, les aventures de Frodo, Sam i companyia es clouen amb una traca final apoteòsica.
Tornen a convocar-se la intensitat, el suspens, la tensió dramàtica precedent, amb més sentit encara ja que serà aquí on es recorrin els trams finals d'uns quants camins: Frodo i Sam arribant a la Muntanya del Destí per destruir l'Anell Únic mentre Gòl·lum tracta d'enemistar-los i temptar-los posant a prova la seva integritat, el periple individual d'Àragorn, que haurà d'acceptar el seu propi destí, o aquesta portentosa batalla als camps de Pélennor, entre el seguici dels nazgûl i els homes, entre d'altres. Així acaben les més de nou hores a què arriba la megalòmana adaptació del neozelandès. Els fans més incondicionals no podran reprimir un inevitable sentiment de malenconia. La resta de la platea potser sentirà alleujament.
A favor: el maneig de la tensió dramàtica i l'esforç per mantenir un altíssim nivell èpic.
En contra: sembla que Jackson es resisteix a acomiadar la trilogia i l'espectador potser haurà
